Un minut per agrair a Antoni Orell…

Julio 12th, 2017

Som un poble sec, que mostra poca carència per donar les gràcies. i massa per comentar el que no va bé dels altres. Fer mues en la desgràcia aliena. L’excepció són els metges, a qui mostrem un agraïment infinit quan ens han ajudat a sortir de l’hospital en bones condicions o simplement a sortir. A l’altra banda, hi ha els polítics. Quan són autoritat i de forma personal reben felicitacions i fins i tot adulacions, però en públic és políticament incorrecte parlar bé d’un d’ells. Fins al punt que només ho solem fer quan ja no hi són. Com em passa avui.

Antoni Orell va ser un bon polític. A vegades no era fàcil parlar amb ell, perquè li sobrava passió per defensar les idees, però sabies que tot el que deia i feia era per la seva responsabilitat en el servei públic. És evident que 1987 cau molt enfora i que l’esperit de la Transició, el respecte per les llibertats personals i polítiques, forma part de la història. Orell va ser un digne alcalde de Ciutadella i home fidel a la seva fe i als seus valors. Era valent, quan defensava, per exemple, la titularitat pública del camí de Cala en Turqueta (i ordenava rompre els candaus). I sensible, quan volia respondre a les necessitats dels més dèbils.

Crec que es mereixia continuar com a batle de Ciutadella i que no havia de dimitir el 3 d’agost de 1987, just després de tornar a ser elegit. Segurament hauria fet una bona feina, posant totes les seves capacitats a favor de la seva ciutat. El seu partit li havia d’haver donat més suport fent possible la continuïtat i acceptant unes condicions que poc temps després es van convertir en habituals.

Quan un es fa gran i la malaltia et corca, la memòria (si la perds, ha de servir la col·lectiva) és el patrimoni que deixes. M’agradaria aportar a aquesta memòria compartida la imatge d’Antoni Orell, bon polític, honest i compromès en el servei als altres. Un home que va donar més del que va rebre.

L’operació ha anat bé, molt bé, però…

Julio 12th, 2017

Sant Joan ha anat bé, molt bé. Així ho diuen les dades. Pocs incidents en unes festes espectaculars. L’alarmisme pronosticant fins i tot la suspensió dels jocs des Pla ha donat pas a la celebració eufòrica d’una festa «històrica», un adjectiu del que se n’abusa des de la subjectivitat. Per tant, una felicitació a l’Ajuntament per l’èxit en l’aplicació de les mesures de seguretat. I a l’extraordinari treball que fan de franc els voluntaris i que tenen bona part del mèrit de l’èxit dels Jocs.

El tema important, en la meva opinió, no és si ha funcionat més bé o malament el pla de seguretat sinó la necessitat que se n’hagi d’aplicar un. Perquè és la prova més evident del risc que pateix una festa tan estimada. Sempre mos agrada més sentir les coses polides que no les que mos piquen. Per aquest motiu, el vídeo de la youtuber Àlex Gibert, entrevistant grups de joves de fora de Menorca, que explicaven que vénen a Sant Joan a beure i a drogar-se, i que no sabien què era el Caragol des Born ha escandalitzat molta gent. Tant que l’autora l’ha esborrat de la xarxa i ha demanat disculpes perquè no tenia la intenció de ferir la sensibilitat dels ciutadellencs. De tota manera, no es pot negar que tot el que sortia al vídeo forma part de la realitat actual de la festa.

Hi ha un efecte cridada pel «botellón» santjoaner. L’alarmisme mediàtic no l’atura, al contrari, l’anima, el que sí fa és desmotivar gent d’altres pobles d’anar a la festa gran de Ciutadella. Per altra banda, cada vegada hi ha més actes que exclouen les famílies i els fiets. No vull dir es Primer Toc, els jocs i davant la musica as Born. Però l’espai vetat a les famílies va creixent.

Hi ha gent de Ciutadella que no va poder entrar a les 18.15 al Caragol des Born, mentre n’hi ha que no saben ni què és el Caragol. De Sant Joan s’ha d’intentar garantir o millorar més coses a més de la seguretat.

L’incendi de la planta TIV (2)

Julio 12th, 2017

L’incendi de la planta de tractament de residus voluminosos de Caritas (TIV) ha provocat tres problemes. L’incert futur del grup de treballadors i dels plans d’inserció social; la situació de Caritas amb un deute important per una gestió de residus que mai ha complert les previsions de volum previstes inicialment en els plans de l’administració; i les causes de l’incendi. La gestió de residus, curiosament, no és un problema perquè hi ha altres instal·lacions privades amb estructura i capacitat per tractar tots els materials que arribin.

Sobre les causes de l’incendi. La planta ja va patir un gran foc el 2 de juny de 2011, que va deixar l’estructura en peu però amb uns danys materials importantíssims. Que sis anys després hi hagi un segon incendi, més intens que el primer, pot ser una fatal casualitat, però és un fet que mereix tota l’atenció.

Després del primer incendi s’ha de pensar que es van aplicar les millores tècniques per evitar un nou sinistre, però a la vista està que no han servit. I no vull dir la col·locació de càmeres, sinó, per exemple, la instal·lació, com es va fer, d’un material ignifug al sostre. Tampoc ha evitat l’esfondrament de la coberta. Per altra banda, l’edifici es va col·lapsar amb una rapidesa insòlita. A les 8.52 del dilluns 19 de juny es va disparar l’alarma i a les 9.15 es desplomava tota l’estructura. Això, segons les valoracions de tècnics del servei d’extinció d’incendis, significa que la intensitat era molt elevada. Això podria permetre deduir que hi havia més d’un focus, però encara no es pot assegurar

Hi ha un munt de dites populars que recomanen no mirar cap enrere, perquè «el mal ja està fet». I està clar que el que importa és donar resposta als dos primers problemes. Però el que sí hem d’esperar, com segur que es farà, és que la investigació analitzi tots els elements per poder descartar que el segon incendi i la segona destrucció de la planta de Caritas no ha estat intencionada sinó fruit de l’infortuni.

Cuanto mejor, peor

Julio 12th, 2017

Es lo que seguramente quiso decirle Rajoy a Iglesias en uno de los ya típicos y simpáticos trabalenguas del presidente. Tiene la extraña habilidad de sacar provecho de sus errores cuando habla o de sus silencios cuando espera. Que al líder de Podemos le va mejor que 835 cargos o ex cargos del PP estén imputados en 31 casos de corrupción puede ser un argumento político evidente, pero a la sociedad española no le va mejor porque se trata del partido que ha ganado las elecciones y que tiene la responsabilidad de gobernar.

La moción de censura no fue un debate inútil. Más allá de las formas, es importante que el Congreso trate del virus de la corrupción que infecta el poder político y que ello sirva, al menos, como inyección de una vacuna. Es verdad que cada uno jugaba la partida desde su situación interna y estrategia electoral y posiblemente a Pablo Iglesias le «pone» este objetivo, aprovechar la debilidad del PSOE para cobrar protagonismo como alternativa a los conservadores. Sin embargo, estos intereses no restan importancia al motivo de la censura, la corrupción que, como dicen sus mismos dirigentes, perjudica especialmente al PP.

En mi opinión, tal volumen de casos de corrupción, tiene una responsabilidad política evidente, que nunca se ha asumido. Como en los ERE de Andalucía que apartó a dos barones de peso, Chávez y Griñán, de la política.

Si la intención real de los partidos es que la corrupción deje de ser sistémica y se pueda asegurar sin ruborizarse que afecta solo a casos particulares, que han de responder ante la ley, hay que transmitir el compromiso con la honestidad continuamente. Y eso todavía no se ha conseguido. Así no será necesario parapetarse tras el muro y hacer piña con el argumentario. Y el presidente podrá decir que cuanto mejor, mejor.

Dinero del Govern mal repartido

Julio 12th, 2017

El que manda reparte y se queda la mejor parte. El Govern es quien tiene el dinero y lo distribuye a los consells según la Ley de Financiación o lo invierte en programas propios que deberían beneficiar por igual a todos los habitantes de las Islas. Pero no es así. El Govern destina 1,2 millones de euros a la promoción de líneas de autobús a los espacios naturales de Mallorca. Solo de Mallorca. El motivo que Menorca y Eivissa tienen transferida esta competencia. Lo mismo sucede con un proyecto de la ecotasa para mejorar el servicio de vigilancia de las reservas marinas, con un presupuesto que supera el millón de euros, que beneficia a Mallorca y a Eivissa, pero del que también se queda fuera Menorca por el mismo motivo. A estas dos discriminaciones evidentes hay que añadir las dificultades para dotar de forma suficiente la transferencia de promoción turística.

Ante estos casos hay que preguntarse si el propio Govern no incumple el Estatut, que considera el Consell como un organismo autonómico, de la propia estructura de la Comunidad Autónoma. No tiene sentido que a más competencias menos dinero. El Consell tiene la intención de crear un servicio de bus lanzadera para acceder a Macarella. No lo hace porque el proyecto, todavía en ciernes, debe enfrentarse a la burocracia, pero cuando lo acometa debería poder contar con el dinero que ahora se gasta el Govern en Mallorca.

Al principio de la autonomía se discutía si era necesario crear un Consell de Mallorca, cuando el Govern tiene la sede en Palma. Como es políticamente incorrecto cuestionar cualquier descentralización -vean el caso del Consell de Formentera- las dudas se esfumaron. Pero una cosa es la letra de la ley y otra el espíritu. Palma debe mirar especialmente a las islas menores y cuidar los consells como algo propio, distribuyendo mejor los recursos económicos.

Un acord sobre el transport aeri

Junio 20th, 2017

Els bons projectes es poden tòrcer amb facilitat. Mira que fa anys que pregam per una millora en el transport aeri i, tot i alguna passa positiva, com la OSP amb Madrid, poc hem avançat. Fins no fa gaire semblaven bufar vents favorables perquè tots els partits estaven d’acord amb impulsar una tarifa plana de 30 euros en els vols interinsulars, un plantejament nou per respondre a un vell problema. Però ara es dóna la curiosa circumstància que la bona notícia que el Govern de l’Estat apujarà el descompte de resident a un 75% destapà les discrepàncies entre el Govern del pacte i l’oposició del PP, que governa a Madrid. Aquest defensa el 75% mentre que Francina Armengol i Marc Pons demanen els doblers de l’increment per gestionar la tarifa plana. En aquesta discrepància no hi ha ideologia, sinó l’interès partidista de veure qui es penja la medalla de la millora.

Que s’hagi de fer un descompte del 75% ja demostra la perversió del sistema. No hi ha res que es vengui amb un descompte tan elevat. És el sistema que ha anat bé a les companyies, jugar amb tarifes molt elevades, per aplicar grans descomptes i a més la bonificació per resident. I les taxes, les despeses de gestió, el cost per targeta de crèdit, les maletes que paguen. Alguna companyia ha arribat a regalar viatges a Menorca aplicant la tarifa més elevada per cobrar després el 50% de resident i guanyar més doblers que si s’hagués venut a «preu de mercat».

Per altra banda, la tarifa plana crea alguns dubtes que ha de resoldre Europa i en aquest procés està el Govern. Ara bé, si Madrid s’enroca amb el 75 i Palma amb la tarifa plana, al final tornarem a quedar com quan et diuen que la gran notícia de l’1 d’abril era pel dia d’enganar.

Els partits que governen a les dues capitals haurien de ser capaços d’arribar a un acord. Si deixen de pensar en les estratègiques i se centren en els objectius comuns.

 

La islas afortunadas de la periferia

Junio 19th, 2017

Canarias es una zona considerada ultra periférica y por este motivo recibe unas ayudas mayores que Balears, por ejemplo, en el transporte de mercancías. Menorca también se encuentra en la periferia de España, porque debe superar la doble insularidad, con una economía más débil y una oferta de transporte muy reducida. Esa debilidad endémica algo tiene que ver con la falta de apoyo por los mayores costes del transporte.

Quizás cuando los emprendedores de antaño tuvieron tanto éxito la economía no era tan competitiva y tenía más valor el producto en un mercado todavía no saturado. Sin embargo ahora necesitamos la compensación de la doble insularidad para ser iguales que en la Península. En Canarias ya tenían recorrido un largo trayecto, con Paulino Rivero en la presidencia, pero ahora el diputado de Nueva Canarias, Pedro Quevedo, ha conseguido premios excesivos con su voto, necesario para aprobar los Presupuestos Generales del Estado. Entre otros que el coste de sus mercancías esté subvencionado al 100%.

Los agravios comparativos de Menorca con Canarias forman una larga lista. Hoy se descubren hasta cuatro en esta edición del periódico: la brecha en las ayudas al transporte de mercancías; la diferencia de plus por residencia entre los profesores; la misma situación en policías y guardias civiles; y que Balears no cuenta con ningún médico especialista en alergias y Canarias tiene 30 plazas de alergólogo ocupadas.

Por algo son las islas afortunadas. Que Menorca sea la primera tierra española en ver salir el sol es la prueba fehaciente de que residimos en la periferia. Sin embargo, nos quedamos con el bonito eslogan turístico y no conseguimos que nos compensen la doble insularidad. Ya saben aquello de que unos tienen la fama y otros, los canarios, cardan la lana.

 

La presó, un servei necessari

Junio 2nd, 2017

Hi ha gent que pensa que la construcció de la presó a Menorca va ser una decisió equivocada. Segur que són els que pensen mai hi hauran d’anar, i tampoc ningú de la seva família. Més enllà del debat sobre la ubicació, el Centre Penitenciari Menorca és un servei públic important, necessari, que respon a les necessitats de la societat menorquina. Hi ha un grup, poc nombrós, de menorquins que han de complir una condemna i és positiu que ho puguin fer allà on resideixen, a prop dels seus familiars.

És molt probable que la presó no s’hagués construït si l’església menorquina no hagués insistit en la necessitat d’atendre millor els presos menorquins i les seves famílies. La sensibilitat d’una societat cap als més dèbils diu molt dels seus valors.

Una regió insular i perifèrica com Menorca ha de poder comptar amb els serveis bàsics i importants, encara que no es compleixin els criteris de població i de rendibilitat econòmica.

A l’hospital hem de comptar amb el màxim de serveis possibles. A l’aeroport i als ports la infraestructura ha de respondre a les necessitats dels residents. L’administració té una estructura pròpia, amb el Consell, que respon a les característiques d’una comunitat insular. La presó és un servei més, destinat a un grup específic que com més petit sigui millor per a tots.

Hi ha altres instal·lacions, especialment militars, que són mantingudes per l’administració i que no tenen cap rendibilitat social i que ningú no qüestiona.

La presó no és un problema. Ho són les causes que provoquen les condemnes, la marginació, la delinqüència, les drogues, la violència. Per sort, a Menorca hi ha gent que s’implica perquè les persones preses se sentin acompanyades, una actitud útil de qui pot estar cercant una nova oportunitat.

 

El paper dels experts

Mayo 23rd, 2017

Quina és la causa que la Menorca Talaiòtica no hagi aconseguit la declaració de Patrimoni de la Humanitat? Hi haurà un debat polític lògic, tal vegada centrat en si s’havien d’haver potenciat les relacions públiques per implicar a polítics amb influència a l’hora de decidir. Jo crec que la causa és més tècnica que no política. Sembla evident que el fracàs del projecte és conseqüència d’una errada de plantejament des de gairebé l’inici de la proposta.

L’informe d’Icomos és prou contundent. En una illa amb un miler de béns prehistòrics se’n trien 32, que van des dels grans poblats com Son Catlar o Torre d’en Galmés, fins a monuments tan petits com el Galliner de Madona, que realment no és més gran que un galliner, en el camí, ara tancat, d’accés a Binigaus. La selecció no està prou justificada. El projecte es presenta com una sèrie de béns i no com a paisatge cultural. Ningú sembla conèixer que a Europa hi ha un gran debat d’experts sobre si les declaracions de patrimoni de la Humanitat s’han de presentar d’una manera o l’altra. L’escola anglesa defensa el paisatge cultural i la francesa el de béns seriats. Ningú no s’adona que aquesta qüestió és important i que pot tombar la candidatura?

Per altra banda, si volem aspirar al màxim nivell i demostrar que tenim una Cultura pròpia, la talaiòtica, s’ha de demostrar, però de talaiots n’hi ha a Mallorca (Son Reus), i també hi ha les nuraghi sardes o els torri corsos. Quan a Menorca hi ha elements exclusius, com les taules.

A la vista de l’informe d’Icomos que descarta la candidatura de la Menorca Talaiòtica s’ha de concloure que hi ha una errada greu en el plantejament del projecte. És evident que hi haurà altres oportunitats, però si la decepció és proporcional a la il·lusió generada, s’han de donar explicacions convincents per no tropissar amb la mateixa pedra.

 

 

Fum i vent

Mayo 19th, 2017

L’any que ve es celebraran els 25 anys de la declaració de Reserva de la Biosfera per part de la Unesco. Cada cinc anys hem fet una festa d’aniversari, per recordar tot el que representa l’equilibri entre l’activitat humana, la conservació de la natura i la recuperació del medi ambient. El diploma forma part ja del perfil oficial de Menorca, tot i que suspenem en algunes assignatures. L’energia n’és el millor exemple.

Em va sorprendre, dissabte passat la presència de només unes 80 persones a la marxa per una «Menorca sense fòssils», que va centrar la seva protesta en el Passeig Marítim de Maó, mirant com al fumeral de la central tèrmica del port, una instal·lació necessària, imprescindible ara mateix. La necessitat de créixer en fonts renovables és més que evident perquè en aquests 24 anys no hem estat capaços de superar el 3% de l’energia que consumim. Perquè a la bona foto de Gemma Andreu, s’hi podia veure, darrere el fumeral, un dels molins de Milà, la meitat dels quals (2) tenen aquest any un munt de problemes tècnics, cosa que ha fet minvar la seva aportació de la generació elèctrica.

Hi queda un any pels 25 de la Reserva. Quan s’organitzi la nova festa d’aniversari, estaria bé no sentir parlar només de plans, d’intenció i necessitats. Sinó de passes en la bona direcció. Si es considera que l’ús de gas a la central tèrmica és una passa positiva perquè reduiria un 17% les emissions de CO2, la proposta s’ha de gestionar. Hi ha una acció encaminada a aquest objectiu? Quines són les possibilitats que aquest canvi s’apliqui?

És cert que no s’ha aturat l’ampliació del parc solar de Son Salomó, tot i les importants protestes, però hi ha més opcions encaminades a créixer en energies renovables?. S’ha de donar una empenta per celebrar millor la festa d’aniversari.