Archive for mayo, 2018

Amb el 75 % mos donen el peix però no la canya

domingo, mayo 20th, 2018

Segur que encara recorden quan teníem un descompte de resident del 25 %, del 30 i quan Rodríguez Zapatero a l’Aeroport de Menorca va anunciar el 50. I ara el 75 %. El percentatge ha anat pujant molt més que no la inflació. Així i tot, els menorquins mai hem acabat d’estar satisfets. Ens ha quedat la sensació que les companyies s’han apropiat de la major part de la millora. Per tant, els increments del percentatge de descompte han estat un petit pas pels menorquins i un gran pas pel negoci del transport aeri, com diria Neil Armstrong. Serà diferent ara?

Ja preocupa que el Govern posi l’accent en evitar que les companyies aprofitin per apujar preus i que Iberia es comprometi o no fer-ho. Fins ara, cap administració ha aconseguit menar curt a les companyies, que tenen tècnics molt millor preparats que no els nostres polítics.

La previsió és que el 75 % incrementi el nombre de viatgers. Quins? Els menorquins que han de sortir de l’Illa ja ho fan i cada vegada més a través de Palma. Ara tindran l’opció de fer-ho amb millors preus amb Barcelona i Madrid.

És una notícia per celebrar perquè la reivindicació sempre s’ha centrat en la millora pels residents. Però tant la Plataforma social com el mateix Govern havien optat per una altra fórmula diferent, la tarifa plana, que ara sembla una idea soterrada sota el tsunami informatiu i propagandístic del descompte del 75 %. La tarifa plana oferia l’opció que els no residents puguin arribar a Menorca amb un preu atractiu. Si volem turisme d’hivern i de ver creiem en el «better in winter» hem de disposar d’un transport més econòmic. Mentre sigui més car venir a Menorca des de València que anar a Nova York no podem vendre fum sobre les millores que representarà el descompte per l’economia.

I més quan el transport marítim s’està encarint i sembla que està en marxa un procés per controlar l’oferta.

Amb el 75 mos han donat un bon peix però sense canya.

 

Menos relatos y más diligencia

domingo, mayo 13th, 2018

Qué manía se ha creado con la idea de construir los relatos. Ahora que si ETA quiere imponer el relato de la causa política para sus crímenes. Y la réplica: la mayoría de los que despreciamos la violencia del terrorismo no tenemos otra opción que comprar el relato de que no hay perdón porque las víctimas no pueden concederlo y por tanto, incluso sin terrorismo hay que seguir condenando a los terroristas hasta el fin de los días.

Relatos se construyen todos los días y a menudo son argumentarios para imponer una idea por encima de otra. También a nivel local, donde nuestros problemas, por suerte, son de un calado muy inferior a los de ahí fuera.

La carretera general, ese crisol de nuestras personalidades, es un buen ejemplo. Más allá de si una rotonda recibe el nombre de «nudo» si la hago yo (el Pacte) o de «macrorrotonda» si la hizo otro (Alejandre y el PP), hay algo más importante. Las obras de la principal vía de comunicación de Menorca sufren una lentitud injustificable. Se ha antepuesto el objetivo político de la demolición de los puentes de las rotondas soterradas (así las llamaban los técnicos) que la diligencia en el desarrollo de los trabajos. Aquí también la pereza, la incapacidad o el desinterés se disimulan con eficacia si se hilvana un buen relato sobre la protección del patrimonio y la reducción del impacto. Donde se ponga un buen relato que se vaya a hacer puñetas la realidad de las cosas.

Si a usted le preguntan «está de acuerdo en que se reduza el impacto de las macrorrotondas», qué va a decir.¿Que no? Ahora si le preguntan si está de acuerdo en el ritmo de las obras y en el pasaje que ofrece la carretera general a nuestros esperados turistas, qué va a responder. ¿Que sí?

Algunos confunden la diligencia con esa diligencia del oeste, como si en el tiro estuvieran caballos menorquines, que después del primer esbruf, acostumbran a ir muy a poc a poc.

 

Tenc fe que sortim de la crisi

domingo, mayo 6th, 2018

La sortida de la crisi no hauria de ser una qüestió de fe. No és una cosa opinable. Les dades haurien de servir. Hi ha una teoria que diu que si tothom pensa en positiu que l’economia millora al final es fa realitat i la sensació es transforma en estadística. Es genera confiança, puja el consum, es contracta més i la roda del creixement es posa en marxa.

Ara ens trobam que a Menorca tot apunta que la temporada no serà tan bona com s’esperava. Ho diuen les dades sobre reserves, previsió d’ocupació hotelera, retard en l’apertura dels hotels, la baixada dels creuers. Aquesta informació es contradiu amb la sensació de la gent, que percep una millora evident, la reducció de l’atur i l’increment de la contractació.

La nova via menorquina del creixement es basa en una evolució lenta, amb un model que ningú no ha definit ni pactat, però que es va fent tot sol, a partir d’iniciatives que no controlen les administracions. El canvi de propietat de la zona rural de l’Illa n’és una mostra i s’està produint tot i la suspensió de la Norma Territorial i un nou PTI que, en teoria, vol ser restrictiu amb els nous usos i amb l’activitat turística al camp.

Tornant a l’economia. La activitat més gran provoca una millora parcial, que es limita a qui surt de l’atur a vegades amb contractes miserables. Els que no han baratat de feina pateixen la congelació salarial. La competitivitat encara es basa més en la moderació de les retribucions als treballadors que amb la creació de nous negocis. Els pensionistes estan com estaven.

I a més la meitat dels joves no té feina, molts cerquen un treball fora de Menorca i possiblement no tornaran, s’incorporen més tard a la feina. I són ells els que hauran de generar els recursos perquè mos paguin les pensions als futurs jubilats? A quina edat s’hauran de jubilar, a la que tenia en Joan Riudavets quan va deixar d’anar a l’hortal?

No hem de fomentar el pessimisme, però tampoc cal que tothom se sumi a l’optimisme generador d’economia, com si aquest fos el país d’Alícia.