Els pagesos també són patrimoni rural

La compra de finques rústiques en els darrers anys per part de milionaris i inversors estrangers i espanyols és un procés important que tindrà una incidència en el món rural de Menorca. El canvi que representa no ha de ser necessàriament negatiu. Molts dels nous propietaris posen en marxa projectes que d’entrada recuperen (a llocs abandonats) o donen més vida al camp. Els agroturismes són una oferta turística de qualitat. L’extensió de la vinya, en algun cas amb productors francesos de prestigi, i de l’olivera és una aposta alternativa per millorar la renda agrària.

Moltes de les finques sobre les quals fa uns anys hi planejaven projectes urbanitzadors ja estan en mans d’estrangers. Alparico n’és un bon exemple. Llocs de la noblesa o de grans famílies, amb nous hereus també tenen nous propietaris. Que només el rei de la sanitat privada a Espanya, Víctor Madera, hagi comprat sis llocs que representen l’1,5 % de la superfície de l’Illa és una dada significativa. Comprar un lloc a Menorca està de moda entre els «forasters» amb doblers.

Els menorquins hem idealitzat el camp, tal vegada perquè sempre hem tingut un cert sentit col·lectiu de la propietat rural. Sempre hi hem passejat, amb permís o sense dels propietaris. Un camp tancat amb clau no ens agradaria. Sort del Camí de Cavalls.

També trobam en el camp moltes de les tradicions i elements de la nostra cultura, les festes i la consciència de conservació de la natura i el paisatge. No ens agradaria que els canvis de propietat ens allunyin de les arrels.

Però si hi ha una cosa que s’ha de preservar del camp són els pagesos. Es poden revisar models de gestió com l’amitgeria però els nous senyors no haurien de prescindir dels pagesos, que saben cuidar el territori i el paisatge i que encara representen una estructura social rural que forma part de la nostra identitat i economia. Per a ells, el procés immobiliari hauria de ser una oportunitat i no una amenaça.

 

Leave a Reply