Campanyes inútils

Les reivindicacions per un tracte igualitari entre l’home i la dona estan més que justificades. A vegades, per la cultura i l’educació que hem rebut, no ens adonem que hi ha situacions de discriminació. Certament difícils de resoldre, per exemple en el cas de l’esport. Seria fantàstic que la lliga femenina de futbol despertàs el mateix interès que la de Messi i Ronaldo, però és un camí dur, llarg i difícil, com deia Zapatero respecte de la crisi econòmica.

Em sembla que la forma d’avançar no és amb més campanyes per fer més evidents les reivindicacions. Al final aquestes campanyes, com les de denúncia de la violència contra les dones, només serveixen per satisfer políticament a qui les organitza, els partits que es volen apropiar de la reivindicació abans que no ho facin els altres. Els resultats de les campanyes són pobres, gairebé inútils, estètiques i poc pràctiques, cares i només per l’autosatisfacció. En el cas de la violència contra les dones, per exemple, obrint els informatius de televisió amb la notícia d’un assassinat no s’aconsegueix cap resultat positiu. Les estadístiques ho demostren. En canvi, sí es poden protegir les dones en situació de risc amb uns millors serveis socials, un bon assessorament jurídic, un servei policial més eficaç, una justícia més ràpida.

Aquest comentari no és una crítica al feminisme. La mobilització és necessària. És una discrepància cap a l’excés estètic de tots aquells i aquelles que s’apunten a les campanyes sense fer una passa per anar més enllà. Els sindicats, per exemple, cada dia més arrelats al segle XIX, haurien de denunciar les situacions concretes de discriminació i lluitar per la millora del que realment interessa a moltes dones, la protecció de la maternitat, del seu lloc de feina i de la seva carrera professional.

Crec que ara ja no és l’hora de repetir que la dona ha de tenir els mateixos drets que l’home, una evidència sobre la qual ningú necessita ser convençut, sinó que és el moment de donar passes per assegurar els drets de les dones en una societat que té assumida la justícia de la igualtat.

 

Leave a Reply