La batalla està perduda

Després que Puigdemont assumís una declaració d’independència per suspendre-la nou segons després, sense cap votació al Parlament; després que més de 500 empreses catalanes hagin traslladat la seva seu fora del Principat; després que la simpatia pel moviment sobiranista que van provocar les imatges de l’1-O s’hagi amortitzat; després de la manca de suport internacional; després del suport del PSOE al Govern per l’aplicació de l’article 155, es pot concloure que aquesta batalla l’han perduda els independentistes.

Seguint amb la metàfora bèl·lica, no vol dir que s’hagi acabat la guerra. El Govern de l’Estat no pot menysprear les idees d’un nombre molt important de catalans i molt menys humiliar-los després de la derrota. Si abans de demà a les 10 del matí, el Govern de la Generalitat no veu que la via de l’acord i la negociació s’obre, pot arribar a la conclusió que la millor opció és contestar a Rajoy que sí ha declarat la independència i que segueix per aquesta via, passi el que passi.

Després de tot el que s’ha viscut, la Generalitat també ha d’haver arribat a la conclusió que abans de res s’ha de construir la legalitat i per fer-ho s’ha de negociar i arribar a pactes. Sense una llei que empari qualsevol intenció no hi ha possibilitats d’un canvi pacífic.

Encara està per veure la capacitat dels polítics per poder obrir un nou «procés», que defineixi una nova estructura política de l’Estat. De moment, segons les enquestes, les posicions no poden estar més separades entre els centralistes i els sobiranistes. Però aquesta és la feina dels polítics, negociar per donar resposta a les noves necessitats i demandes de la gent. Més que imposar la voluntat de les majories, l’objectiu hauria de ser integrar les minories i això no es fa per la força.

 

Leave a Reply