De què han de parlar demà?

Ningú no sap què passarà avui a Catalunya. Jo esper que en una inevitable jornada tensa no hi hagi gaires incidents. Crec que hi haurà llocs on es votarà i d’altres on no es podrà votar i els vots que es recomptin seran insuficients per a donar un valor mínim a un resultat clarament favorable a la independència. El referèndum quedarà en una intenció i al final en una mostra de la greu situació del conflicte de Catalunya amb l’Estat.

La qüestió principal és si avui serà una passa més en l’escalada de l’enfrontament, que obligui als poders de l’Estat a actuar reprimint la revolta amb la detenció dels seus dirigents, o pot ser el moment d’un canvi de direcció per acabar amb la incertesa dels esdeveniments.

Vull pensar que hi ha gent de les dues bandes que està treballant per trobar una sortida, una via alternativa que permeti un acord. I que demà hi haurà actituds noves, sense herois ni víctimes, amb la disposició a la renúncia per cada una de les bandes.

La crisi catalana posa el país davant d’un canvi inevitable i si els polítics són prou hàbils pot ser una oportunitat per encaminar les reformes que fa anys que estan pendents. És evident que el canvi pot arribar també amb la derrota absoluta del contrari, però el drama que s’ha d’escriure per aconseguir-ho fa que no sigui una opció vàlida.

Si s’ha de posar en marxa una nova estructura política d’un Estat que a la Constitució va optar per un sistema descentralitzat és el moment de donar una passa definitiva cap endavant i tornar les relacions a l’àmbit de la política.

És cert que la història no premia l’equidistància. I que davant la injustícia un ha de prendre partit. Però en el conflicte català no és un problema de justícia, sinó el resultat de la incapacitat política de cercar solucions en lloc de crear problemes. Demà, idò, haurien de sortir els polítics responsables capaços de recuperar la convivència.

 

Leave a Reply