Archive for mayo, 2017

El paper dels experts

martes, mayo 23rd, 2017

Quina és la causa que la Menorca Talaiòtica no hagi aconseguit la declaració de Patrimoni de la Humanitat? Hi haurà un debat polític lògic, tal vegada centrat en si s’havien d’haver potenciat les relacions públiques per implicar a polítics amb influència a l’hora de decidir. Jo crec que la causa és més tècnica que no política. Sembla evident que el fracàs del projecte és conseqüència d’una errada de plantejament des de gairebé l’inici de la proposta.

L’informe d’Icomos és prou contundent. En una illa amb un miler de béns prehistòrics se’n trien 32, que van des dels grans poblats com Son Catlar o Torre d’en Galmés, fins a monuments tan petits com el Galliner de Madona, que realment no és més gran que un galliner, en el camí, ara tancat, d’accés a Binigaus. La selecció no està prou justificada. El projecte es presenta com una sèrie de béns i no com a paisatge cultural. Ningú sembla conèixer que a Europa hi ha un gran debat d’experts sobre si les declaracions de patrimoni de la Humanitat s’han de presentar d’una manera o l’altra. L’escola anglesa defensa el paisatge cultural i la francesa el de béns seriats. Ningú no s’adona que aquesta qüestió és important i que pot tombar la candidatura?

Per altra banda, si volem aspirar al màxim nivell i demostrar que tenim una Cultura pròpia, la talaiòtica, s’ha de demostrar, però de talaiots n’hi ha a Mallorca (Son Reus), i també hi ha les nuraghi sardes o els torri corsos. Quan a Menorca hi ha elements exclusius, com les taules.

A la vista de l’informe d’Icomos que descarta la candidatura de la Menorca Talaiòtica s’ha de concloure que hi ha una errada greu en el plantejament del projecte. És evident que hi haurà altres oportunitats, però si la decepció és proporcional a la il·lusió generada, s’han de donar explicacions convincents per no tropissar amb la mateixa pedra.

 

 

Fum i vent

viernes, mayo 19th, 2017

L’any que ve es celebraran els 25 anys de la declaració de Reserva de la Biosfera per part de la Unesco. Cada cinc anys hem fet una festa d’aniversari, per recordar tot el que representa l’equilibri entre l’activitat humana, la conservació de la natura i la recuperació del medi ambient. El diploma forma part ja del perfil oficial de Menorca, tot i que suspenem en algunes assignatures. L’energia n’és el millor exemple.

Em va sorprendre, dissabte passat la presència de només unes 80 persones a la marxa per una «Menorca sense fòssils», que va centrar la seva protesta en el Passeig Marítim de Maó, mirant com al fumeral de la central tèrmica del port, una instal·lació necessària, imprescindible ara mateix. La necessitat de créixer en fonts renovables és més que evident perquè en aquests 24 anys no hem estat capaços de superar el 3% de l’energia que consumim. Perquè a la bona foto de Gemma Andreu, s’hi podia veure, darrere el fumeral, un dels molins de Milà, la meitat dels quals (2) tenen aquest any un munt de problemes tècnics, cosa que ha fet minvar la seva aportació de la generació elèctrica.

Hi queda un any pels 25 de la Reserva. Quan s’organitzi la nova festa d’aniversari, estaria bé no sentir parlar només de plans, d’intenció i necessitats. Sinó de passes en la bona direcció. Si es considera que l’ús de gas a la central tèrmica és una passa positiva perquè reduiria un 17% les emissions de CO2, la proposta s’ha de gestionar. Hi ha una acció encaminada a aquest objectiu? Quines són les possibilitats que aquest canvi s’apliqui?

És cert que no s’ha aturat l’ampliació del parc solar de Son Salomó, tot i les importants protestes, però hi ha més opcions encaminades a créixer en energies renovables?. S’ha de donar una empenta per celebrar millor la festa d’aniversari.

 

El informe Amengual

viernes, mayo 19th, 2017

A lo mejor a Fernando Rubió le haría cierta gracia que su nombre siga abriendo tantos días la portada del diario. Porque su sentido del humor y su filosofía de la vida, según cuentan, le hacía relativizar los problemas, una fórmula sin duda útil, como mínimo, para que estos no crezcan y se multipliquen.

En la polémica permanente de la Fundació Rubió deberíamos ser capaces de diferenciar el enfrentamiento de la familia del mecenas con los patronos de los que es la aportación que la Fundació realiza a la cultura y a la sociedad menorquina. Lo primero se ha de dirimir en los tribunales y no es cuestión de alentar los resentimientos con un periodismo de declaraciones.

Es verdad que la aportación pública ha sido escasa como lo ha sido el rendimiento de los recursos económicos que Fernando Rubió legó a su Fundació. Pueden existir discrepancias sobre la buena o mala gestión de los patronos, pero no se pueden ir difundiendo acusaciones que la familia no ha sido capaz de demostrar ante un juez.

Ahora que la Fundació, gracias a los ingresos del alquiler de Mongofra, empezaba a presentar un programa de actividades interesante, el Protectorado (el Govern), que curiosamente debe velar para que la Fundació cumpla sus objetivos públicos, anula el contrato con Dimitri Sturdza. Y en su resolución incluye dos folios del informe encargado por el Protectorado al economista Miquel Amengual llenos de acusaciones a los responsables de la Fundació, sin aportar un solo dato, con unos argumentos que coinciden con los del abogado de Mercè Rubió.

El Protectorado está obligado a valorar este informe económico y posicionarse con claridad. O acepta este análisis «técnico» y manda un hombre de negro a la sede de la Fundació o descalifica sus conclusiones. Forma parte de su responsabilidad.

 

Tú, robot

viernes, mayo 12th, 2017

La revolución tecnológica seguramente podría acelerar el ritmo, pero tiene que ajustarse a la capacidad de digestión que tenemos los humanos. Los robots -no solo los que en Japón saludan a los Reyes- están cambiando nuestra forma de vivir, sin posibilidades de vuelta atrás. Algunos estudios aseguran que la era digital hará desaparecer la mitad de las profesiones actuales y que ocho de cada diez estudiantes de instituto realizarán un trabajo con una base esencialmente digital. Las diez profesiones del futuro que generarán mayor demanda pertenecerán al ámbito de las nuevas tecnologías.

Este escenario podría dividirse entre los «apocalípticos», que ven todo lo que va a morir y que se preguntan de qué vamos a trabajar y si seremos capaces de crear empleo para todos, y los «integrados», que ven las oportunidades de las nuevas tecnologías para el bienestar de las personas. Un robot puede robarnos un empleo pero también puede ayudar a una anciana que quiere vivir en su casa, sin ser dependiente.

Un día que tengamos tiempo que perder podríamos imaginar qué profesiones pueden ser substituidas por un robot. ¿La suya quizás? La lista es enorme.

El cambio plantea también otro reto, el de la formación. La clásica, integral, que permite a una persona llenar su maleta de cultura y conocimiento, es probable que pierda valor a favor de la más específica y técnica, la orientada a la demanda profesional. El desprecio legislativo a las Humanidades podría ser una visión de Wert sobre la revolución que nos cae encima.

De todas formas, los robots, al menos de momento, irán sobrados de lógica matemática, pero estarán exentos de sentimientos y de la capacidad humana de aprender a través de nuestros errores y del placer de mejorar con el esfuerzo. Oportunidades a menudo desaprovechadas.

La bona salut de l’Hospital

viernes, mayo 12th, 2017

Un dels escrits més habituals de la secció «Cartes al director» és l’agraïment a metges i personal de l’Hospital Mateu Orfila, que aquesta setmana ha complert 10 anys. La salut és tan important que quan uns professionals t’ajuden a recuperar-la no saps com els hi pots agrair.

Per sort, amb molta menys freqüència es publiquen notícies o escrits sobre errades en l’atenció sanitària o, més sovint, mancances en els serveis. S’ha de reconèixer que gaudim d’un bon sistema sanitari, amb una cobertura digna, i uns bons professionals. Així i tot, a Menorca no podem caure en l’auto satisfacció. Una illa com la nostra ha de reclamar contínuament millores en l’atenció sanitària: més estabilitat dels professionals; captar els millors metges que sigui possible; reduir les esperes, també de diagnòstic; obtenir millors serveis que es puguin prestar amb garanties de qualitat i fins i tot ampliar l’aparcament que cada dia se satura. Amb altres paraules: és molt més important resoldre una mancança que no rebre cent felicitacions.

La millora en el transport urgent cap a l’hospital de referència de Son Espases, la futura unitat de ràdio teràpia, l’ampliació de les places per a familiars a Palma són passes endavant molt positives. Però n’hi queden per recórrer. Segurament l’atenció a malalts crònics i als que necessiten tractaments pal·liatius ara és un dels temes de debat, al voltant del vell hospital Verge del Toro. El debat però no pot ser mai sobre la capsa (l’edifici) sinó sobre el contingut (els serveis). Fa 10 anys, hi havia un projecte per ampliar el «Verge del Toro», amb un pressupost aprovat, i es va decidir tancar-lo i construir un hospital nou.

Tal vegada hauríem de pensar quines seran les necessitats dels menorquins d’aquí a uns 25 anys i programar els serveis per a poder-les cobrir com ens mereixem.

Alquilar cuesta cada día más

jueves, mayo 11th, 2017

Primero fue Eivissa, después Mallorca y ahora crece el mismo problema en Menorca. Existen escasas viviendas en alquiler y los precios se han disparado. Las causas son diversas. Muchos propietarios prefieren destinar sus pisos al alquiler turístico, porque la falta de una regulación mejora el margen de beneficio. Está por ver de qué forma la nueva legislación pone un poco de orden. Es decir, sin impedir que las familias propietarias puedan tener unos ingresos que necesitan, pero que evite los negocios sin responsabilidad. De momento, el Consell, a quien el conseller balear de Turismo, Biel Barceló, les transfiere la decisión final, no parece tener muy claro cómo afrontar la problemática.

Hace solo dos años, las viviendas que no se vendían se destinaban al alquiler y los precios eran mucho más asequibles. El efecto post-burbuja de la construcción, ahora que se animan las ventas de inmuebles, también ha restringido la oferta de alquiler.

Al inicio de la temporada turística, la demanda para poder encontrar una vivienda se dispara. Las agencias de mudanzas ya programan sus servicios para dentro de dos semanas. Y los precios son cada día mayores.

Ya no se trata solo de una problemática que afecta a personas sin recursos, sino que perjudica a un gran número de trabajadores, con sueldos congelados, que no pueden acceder a la mensualidad que se exige por una vivienda digna.

Es positivo que el Consell reaccione a las urgencias, con el alquiler de un piso en cada municipio para necesidades perentorias. Habría que revisar también la opción fallida de usar pisos de la Sareb. Sin embargo, la problemática no es solo de objetivos urgentes, sino mucho más amplia, por lo que la política de vivienda no puede ser solo la que depende de un informe de servicios sociales.

El món feliç

martes, mayo 2nd, 2017

Un empresari que ha descobert Menorca no fa gaires anys creu que a l’Illa tenim el secret de la felicitat. Però pensa que no ho sabem del tot, perquè només som capaços de veure una part. Ell no es refereix només a la bellesa del paisatge, a l’estil de vida tranquil, als productes de qualitat, a la potència cultural enorme, a les tradicions vives, a la música excel·lent, al contacte de molta gent amb la natura, a la fidelitat als amics, sinó a tot en conjunt, un puzle que ben muntat podria representar un missatge d’optimisme en un temps de temor pel futur. Aquest empresari de pensament filosòfic diu que un dels grans problemes actuals és que ni quan gaudíem de la societat del benestar ens acabàvem de sentir feliços. Creu que Menorca ofereix la possibilitat, amb els doblers necessaris, de recuperar la felicitat perduda.

Sempre és bo escoltar com ens veuen els de fora. I molts ens veuen dividits per opinions enfrontades, a vegades per coses que no són essencials. Excessivament temorosos, més còmodes a la banqueta que no de titulars i menys a la punta de l’atac. Individualistes, quan de fet compartim moltes coses que defineixen aquesta illa però cadascú va a la seva. Poques vegades ens alegra l’èxit del vesí.

Algunes persones estan intentant aprofitar les oportunitats, però no es percep una gran força social que aposti per elles. Algunes responen als reptes tecnològics, que s’hauran d’enfrontar. Gairebé la meitat de les feines actuals ja les poden fer els robots. Les apostes per la innovació haurien de merèixer molt més suport públic i social. Els nous productes turístics, com són les rutes naturals, també són una oportunitat. O els interessants projectes inversors d’empresaris que han decidit no ser només turistes.

Tal vegada convindria estudiar més filosofia.