Archive for marzo, 2017

Prescindir de los diarios

jueves, marzo 30th, 2017

Donald Trump está dispuesto a ganar todas las guerras en las que se embarca. Una de las que tiene declaradas es contra los periódicos norteamericanos, a los que se enfrenta con su cuenta de Twitter. Su desprecio por los medios escritos en el país de la libertad de prensa es un órdago que trasciende la política y plantea la fuerza que tienen los diarios escritos y también los digitales en el cambio de era que vive la comunicación en todo el mundo. También aquí.

Hasta hace muy poco tiempo, una denuncia bien contrastada de un solo medio podía tumbar a un presidente de Estados Unidos. Hoy basta un Twitter de Trump para cuestionar, sin argumentos, las informaciones de los medios y convertir los datos en meras opiniones que transitan por las redes.

La tentación de Trump es la misma a la que sucumben algunos políticos cercanos. Cuando no les gusta lo que se publica tienden a despreciar al medio y se descantan por difundir «mi verdad» a través de las redes. El ascenso de Podemos ha dado alas a los políticos que están convencidos de que se puede pasar de lo que escriban los periódicos si se lleva a cabo una buena gestión de las redes. El community manager de cada partido se está convirtiendo en una pieza clave para el marketing electoral, que se desarrolla durante todo el año. Trump ha demostrado también la eficacia de las redes para crear informaciones falsas con apariencia de credibilidad. Ese es otro riesgo en la gestión de la información.

Es curioso como son los medios tradicionales los que han perdido credibilidad entre los ciudadanos y en cambio, se cuestiona poco la veracidad de lo que circula por la red.

Quizás sea un sueño, pero puede que en el futuro se valore la labor profesional (honesta) del periodista, de los pocos que queden ejerciendo esta profesión.

 

Es Migjorn ha de ser gran

lunes, marzo 27th, 2017

La crisi de l’Ajuntament des Migjorn gira al voltant d’algunes preguntes que encara no han tingut una resposta clara. Per què el PSOE provoca una situació tan greu com és l’expulsió del batle quan el partit governa amb majoria absoluta? I a més donant peixet a una oposició que abans de dir bon dia ja et posa una denúncia al jutjat, encara que de rebot perjudiqui empresaris importants que deuen ser simpatitzants seus. Els motius objectius que presenten els regidors socialistes rebels per demanar el cap del batle tenen el seu pes però la majoria eren coneguts de fa temps, alguns fins i tot abans de les eleccions. Per tant, la conclusió és que la causa real és personal i que afecta el batle, alguna situació personal que l’ha fet dedicar menys temps a l’Ajuntament, dir que va a reunions a les quals no assisteix o prendre decisions com si fossin del partit quan no ho són.

Són les causes que els seus excompanys, que un temps formaven amb ell una pinya, no poden explicar en una roda de premsa sense entrar en la intimitat de les persones.

Una segona pregunta: la situació personal pot ser un motiu de cessament com a batle? La vida privada de qualsevol persona s’ha de respectar. També d’un càrrec públic. El que importa és si aquesta nova situació personal afecta negativament la seva feina i l’incapacita per exercir la funció que els ciutadans li han encomanat.

Pere Moll espera parlar amb Francina Armengol perquè no hi ha cap dels seus antics companys, diu, que el vulgui escoltar. Crec que seria necessari alguna conversa sincera, amb totes les cartes damunt de la taula, per intentar prendre les decisions més sensates, que retornin la normalitat a l’Ajuntament i no perjudiquin més a les persones.

Una actitud una mica més Gran a un poble que s’ho diu.

L’aigua que no cau del cel

lunes, marzo 27th, 2017

Hi ha dies de l’any que es dediquen a autèntiques xorrades, però n’hi ha que tenen realment importància. Ahir va ser el de la poesia i avui es dedica a l’aigua. El Dia Mundial de l’Aigua hauria de servir per dues coses: per estalviar-ne una mica, com els que no fumen el dia antitabac, i per pensar una estona què passaria si no poguéssim disposar de tota l’aigua que necessitam.

A Menorca no hi ha massa consciència sobre el problema de la quantitat i qualitat de l’aigua potable. Només ens escandalitzem quan la gestora del subministrament de Maó reparteix una circular per explicar que es supera el nivell màxim de nitrats que recomana l’OMS i que, per tant, el líquid que surt de l’aixeta no es pot beure.

A Menorca, essent una illa, hauria de tenir la política de l’aigua com una de les grans prioritats de les administracions públiques.

No es prenen mesures serioses per evitar la contaminació per nitrats, que voldria dir actuar a les explotacions ramaderes.

Es construeix una dessaladora que mai s’ha posat en marxa i que no té pinta de fer-ho a curt termini, en els anys vinents, mentre les administracions discuteixen qui paga els 20,2 milions d’euros.

A més la dessaladora és a Ciutadella quan la primera necessitat d’aigua potable extra és a la zona de Llevant i per tant s’hauria d’estendre una canonada de punta a punta de l’Illa que costaria 25 milions d’euros. Mentre les aigües de les depuradores gairebé no s’aprofiten, quan la infiltració als aqüífers, després d’un tractament adient, com diuen els enginyers José A. Fayas i Joan Morro, seria una mesura efectiva i més econòmica.

Cap polític vol apujar el preu de l’aigua, que és realment molt econòmic. Avui, Dia Mundial, podríem brindar amb aigua, sobretot si és per desitjar que mai no en falti.

 

Tres morts

domingo, marzo 19th, 2017

Tres morts en tres mesos a Ciutadella, sembla que per causa del consum de drogues. És possible que hi hagi un increment de l’heroïna, o una partida més pura o més adulterada, però ningú no ho confirma. Aquest fet em recorda quan a mitjans dels 80, hi va haver una sèrie de morts de joves toxicòmans per aquesta mateixa substància, trobats alguns d’ells amb la xeringa al braç, asseguts a l’escusat d’algun bar. Era quan hi havia una associació de pares que es preocupava per ajudar a qui havia caigut en el món de la droga, que tot ho destrossa, i que reclamaven serveis. Morts tristes com les d’ara, quan ja no hi ha un col·lectiu de pares que es mobilitzi i la societat és molt més tolerant amb els consums.

Als morts per la droga no se’ls hi dedica massa temps. Només ploren aquells que se’ls estimen, quan el problema social de les toxicomanies es relativitza. Seria interessant conèixer la història de cada una de les persones que ha perdut la vida per aquesta causa. Com vam començar a consumir i com els ha afectat la seva vida i la relació amb els altres. Aquests testimonis s’haurien d’explicar als centres educatius.

Els joves consumeixen més porros que no tabac. Aquest fet que hauria de crear una certa alarma no preocupa gaire a ningú. Ni a pares que ho consideren normal. Al voltant del consum de porros hi ha una xarxa de delinqüència ben arrelada a Menorca. Pisos que s’han convertit en punts de venda, on entren molts més clients que no a qualsevol botiga del comerç local. Tothom ho sap que hi són. Els vesins, la policia, els clients. A vegades quan passeges pels carrers a la nit, a més de l’olor de les cuines enflaires la pesta dels porros. Et demanes per què no es fa una campanya de salut que impliqui la societat. I et demanes també si algun dels fumadors d’avui el trobaran un dia mort per causa de la droga.

Platges reservades per a turistes

miércoles, marzo 15th, 2017

No és gaire difícil de preveure que aquest estiu els problemes per accedir a les platges verges de Ciutadella, especialment les de la costa sud, seran més importants que l’any passat. Sense l’aparcament privat de Macarella, que no tenia sentit on s’ubicava, hi haurà menys places per deixar els cotxes i per tant, l’accés es tancarà fins i tot abans que el darrer estiu.

Les mesures que s’aplicaran pretenen evitar que els conductors aparquin pels camins, un cop saturats els aparcaments. I que els vigilants no pateixen, com ha passat, els efectes dels estiuejants enfadats. Són les úniques mesures que posen en marxa les administracions.

No s’ha fet cap passa ni per ordenar nous espais per aparcar, ni s’ha avançat en una idea interessant del conseller Miquel Preto sobre els autocars llançadora des d’un punt més pròxim a la ciutat.

En aquest cas, crec que el motiu no és tant la manca de gestió, sinó la idea política que les platges verges tenen una capacitat limitada i que no poden admetre més banyistes. Els límits fa anys que se superen. I es tracta de «posar ordre».

El problema no és senzill. Venem la bellesa extraordinària de les platges verges i si els turistes no hi poden accedir no hi ha dubte que serà un factor de queixa sobre el producte turístic que oferim. Ja ho és. Els turistes més matiners seran els que podran estendre la seva tovallola. A les queixes també s’hi sumaran els menorquins, sovint més donats a veure els inconvenients del turisme que no els avantatges. Alguns poden considerar que tenen un cert dret preferencial.

Controlar la pressió humana sobre les platges verges és una necessitat comprensible. Però els responsables polítics haurien de veure la forma de donar resposta a les necessitats d’una illa turística que presumeix de la conservació del seu patrimoni natural.

L’auditoria pendent

domingo, marzo 12th, 2017

El port de Son Blanc és la infraestructura més important que s’ha construït a l’Illa des de l’ampliació de l’aeroport. Va ser possible per una casualitat natural, la rissaga del 15 de juny de 2006. El risc que representava el «Nura Nova» a l’interior del port històric va provocar l’acord dels partits per dur endavant el projecte de Son Blanc. Sense aquesta pressió segurament avui no hi hauria cap port nou a Ciutadella, ni davant Son Oleo, ni davant Sa Farola.

Jaume Matas va ser l’impulsor del projecte i de l’adjudicació de les obres. Era un dels seus projectes estrella. Les obres es van dur a terme durant la legislatura de Francesc Antich, amb Jaume Carbonero com a conseller responsable d’Obres Públiques. El març del 2011 els vaixells hi començaven a amarrar.

La multiplicació del cost de les obres, les incidències en les societats adjudicatàries, la no execució d’alguns dels treballs, a més d’altres incidències per la mala gestió, com la fallida del concurs de la terminal portuària, en l’etapa de Mónica Pozuelo com a gerent de Ports, mereixerien una auditoria per a donar resposta a tots els dubtes. Des de fa molt de temps existeix una sospita sobre aquest projecte, i fins i tot hi ha grups polítics del Parlament que tenen informació que permetria obrir una investigació. No entenc la manca d’iniciativa política sobre aquesta qüestió. Pot ser per un cansament natural sobre tants de temes que s’han de mirar amb lupa, o també perquè segurament no es podrien atribuir totes les responsabilitats a Matas, sinó que n’hi podria haver del govern Antich, durant l’execució de les obres. És evident que la col·laboració de Matas amb Avel·lí Casasnovas en el moment de posar en marxa el projecte i adjudicar les obres no era cap garantia de transparència. Però també s’ha d’explicar amb detall l’acceptació del sobrecost.

No es tracta de caçar fantasmes, sinó de preocupar-se per fiscalitzar la gestió dels doblers públics. Tal vegada bastaria posar els tècnics a remenar papers, plantejar les preguntes necessàries i cercar les respostes.

Solución: negar el problema

miércoles, marzo 8th, 2017

Hay quien piensa que Menorca realmente no tiene un problema de transporte aéreo. Creen que el mercado se regula solo. Que las plataformas ciudadanas de reivindicación de la mejora han sido instrumentos políticos para desgastar a los gobiernos del PP. En el fondo están convencidos que negar el problema es la solución. Disimulan su negacionismo en ruedas de prensa y actos electorales. Pero la verdad emerge cuando se trata de poner el dinero. En las formas parecen preocuparse por lo que nos pasa, pero en realidad se ríen de nosotros.

Así parece actuar el Gobierno. Cuando Ana Pastor ocupaba el Ministerio de Fomento se comprometió con Marc Pons a defender en Bruselas la tarifa plana para los vuelos interinsulares. El actual ministro, Íñigo de la Serna, se mostró más ambiguo y apuntó la posibilidad alternativa de incrementar el descuento de residente al 75%. Ahora, cuando se plantea la reclamación unánime del Parlament balear de una tarifa única y universal para la comunicación entre las islas Madrid la rechaza con argumentos que demuestran una vez más la nula comprensión de los problemas de la periferia, con Menorca en el extremo. Que existe un incremento importante del coste ya se sabía cuando la posición del Ministerio era favorable a la propuesta. Que la tarifa plana puede significar la concesión a una sola compañía, no debería considerarse un perjuicio si se garantizan las frecuencias y las plazas suficientes, porque el precio estará tasado. La saturación de algunas franjas por la demanda se puede producir en cualquier ruta comercial y no cuestiona la reivindicación.

Costó lo suyo que Palma comprendiera los problemas de Menorca. Ahora, esta posición balear unánime, debería servir para que Madrid comprenda que tenemos derecho al AVE y a las autopistas (aéreas) como todos los españoles.

Toda la verdad o parte de la razón

domingo, marzo 5th, 2017

Un profesor de Periodismo explicaba de forma gráfica nuestro oficio. Exhibía una larga butifarra entera y decía: «Esta es la verdad». Después la troceaba en pequeñas partes, las mezclaba en un bol y exclamaba: «¡Venga periodista, reconstrúyela!». Sabíamos que la butifarra nunca sería la misma, pero podíamos aproximarnos buscando los datos sobre quién la embutió, de dónde procedía el cerdo, qué productos se utilizaron, dónde se vendió, por qué se rompió la cadena de frío y para qué la troceó tanto el profesor si no para que viéramos que explicar toda la verdad casi nunca es posible.

Hoy existe una cierta tendencia a renunciar a buscar la verdad y a acomodarse a repartir o compartir razones. En los políticos es lo habitual, pero también es algo corriente entre los periodistas, especialmente entre los que ajustan la información a los argumentos de tertuliano. Es decir, primero se prejuzga, con los datos superficiales y las fuentes interesadas y después se reconstruye una historia para consolidar los argumentos subjetivos.

Nos oponemos a aceptar que la verdad es única, aunque cueste mucho llegar a ella, y aplicamos como sustitutivo la razón, como sinónimo, es decir si no podemos tener toda la verdad lo que sí queremos es tener toda la razón. Si fuéramos capaces de reconocer que solo disponemos de una parte de la razón sería más fructífero el diálogo y más fácil el acuerdo. Esta semana lo hemos visto con la polémica centrada en el alcalde de Es Migjorn; con la madre lactante que reclama sus derechos en un centro de trabajo público; con la negociación con los estibadores; con, de nuevo, los usos del «Verge del Toro».

Los que ya no se preocupan de la verdad y reclaman la propiedad de toda la razón son como Trump, un hombre a quien le estorba la democracia que le ha dado la presidencia.

Tormenta perfecta

viernes, marzo 3rd, 2017

El temporal ha arreciado en este mes que se acaba. Hasta tal punto que se han interrumpido las rutas marítimas y se ha atisbado un problema de escasez de suministro de algunos productos. Imagino que eso habrá provocado una cierta inquietud entre los que lo compran casi todo por internet: ropa, calzado, libros, recambios de automóvil, electrodomésticos, módulos de pladur, comida, regalos, productos de belleza; el café. Es tan bonito. Todo un mundo en un click. Pasas la tarjeta de crédito. Y tan cómodo. Te lo traen a casa. Y si no te gusta lo puedes devolver. El incremento de compras por internet en Navidad fue espectacular, pero en enero y febrero también se han alcanzado cifras récord.

El sueño. El temporal dura tantos días que el problema de suministro es cada día más importante. Incluso mejor: la tormenta deja a la Isla sin internet. Poco a poco, los menorquines vuelven a las tiendas a comprar. Los productores locales sacan los excedentes que este año no se perderán. Las empresas empiezan a contratar a gente porque hay más demanda. A soplo de tramontana la economía local parece recuperarse. Pero vuelve la conexión e incluso aquellos que han encontrado un trabajo aprovechan su sueldo para comprar más barato por internet y… son despedidos.

Me doy cuenta de que la parte buena del sueño es el sueño de Trump y se convierte en pesadilla. Sin embargo, no puedo desprenderme, inquieto, de la idea de que provocamos lo que aborrecemos. Lo hemos hecho los periódicos al anticipar la desaparición del papel fomentando los contenidos digitales gratuitos. Ahora las nuevas tendencias de consumo amenazan las economías locales y el empleo. Siempre habrá una multinacional en tu pantalla capaz de ofrecerte los mejores precios. Un proceso imparable, afirmamos los mismos que impulsamos los cambios. Al menos los transportistas tendrán más trabajo cada día. Al final, deberemos esperar que vengan cada año más turistas y que no sean virtuales.