Archive for febrero, 2017

En buena compañía

jueves, febrero 23rd, 2017

El Govern tiene la intención de inspeccionar los billetes de avión a pie de mostrador, en los aeropuertos, para que no haya engaño en el descuento de residente. Sería el peso de la prueba para desactivar al Ministerio de Fomento en su intención de limitar el descuento a los grupos. No acabo de comprender la labor de ese inspector gadget. ¿Cómo va a detectar el fraude?

Creo que se está errando en el objetivo. El fraude no se produce en las agencias de viaje, de forma genérica, sino que hay que poner la mira en las compañías aéreas. Conocen al detalle todas las formas de gestionar el transporte aéreo, es su negocio, y la manera de optimizar el sistema del descuento de residente en beneficio propio. No hace falta hacer muchas pruebas para saber que con el incremento del descuento al 50%, en época de Zapatero, el beneficio para los usuarios ha sido escaso, por no decir nulo. El Gobierno paga más dinero para atender las reclamaciones de los isleños y la mayor parte va al bolsillo de las compañías.

Las tarifas aéreas no son tan laberínticas como el recibo de la luz, pero tienen su intríngulis. Establecen tarifas muy elevas, irreales, sobre las que aplican grandes promociones (a veces ni nos enteramos de esa estructura porque nos muestran el precio final). Alguna compañía ha aprovecho el sistema para regalar billetes a grupos determinados y después cobrar del Estado el 50% de la tarifa máxima, ingresando incluso más dinero que vendiendo los billetes a un precio medio. Este tipo de fraude debe evitarse.

Más que debatir sobre la tarifa plana o el descuento del 75% lo que sería interesante es negociar bien con las compañías aéreas. No son nuestros enemigos. Son empresas privadas y cooperadores necesarios para una mejora del transporte. Más que un inspector hace falta un negociador.

El turismo de congresos

miércoles, febrero 15th, 2017

Casi nadie habla de turismo de congresos en Menorca. Bueno, no es el del todo cierto, Jordi Moya lo hace y no con poca pasión. Se le ha de reconocer a Sine Dolore que haya sido capaz de consolidar un congreso que este año va a volver a reunir a unas mil personas en dos hoteles de Sant Lluís y Alaior.

El éxito es el fruto de la constancia. Doce años después, además del congreso, impulsa el Parque temático Sine Dolore, en su tercera edición, y otras iniciativas que merecen ser valoradas por los ciudadanos y también por los gestores de las administraciones públicas.

No es el único congreso. Habrá otros de farmacia y otras especialidades sectoriales, además del que se refiere al patrimonio. La Isla tiene atractivos suficientes para impulsar esta actividad, como uno de los elementos para alargar la temporada, cuando la necesidad de una mayor ocupación permite ofrecer unas buenas condiciones económicas y una oferta de vuelos suficiente.

Ciutadella debía contar con un Palacio de Congresos según la programación de infraestructuras del actual PTI. Durante un tiempo fue un tema de portada, pero es uno de los proyectos que se ha fundido. Mientras, en Palma se están a punto de colocar las 2.500 butacas que se repartirán entre los auditorios de su Palau de Congressos, un proyecto que ha recibido un nuevo impulso con el acuerdo entre el Ayuntamiento de la capital balear y el Govern.

En Menorca no hace falta construir un palacio de congresos. Tenemos infraestructuras suficientes. El Llatzeret, por poner un ejemplo. Lo que creo que hace falta es la ambición, la capacidad de gestión y los recursos económicos suficientes para desarrollar un proyecto que valga la pena. Muchos dicen: «Después habrá que mantenerlo». Se olvidan de que hay que diferenciar lo que significa gastar de lo que representa invertir en economía productiva.

 

La mala llet

lunes, febrero 13th, 2017

Menorca és un paradís i els menorquins tenim un estil de vida envejable. Però després d’aquesta constatació, haurem de reconèixer que hi ha alguna cosa en la qual podem millorar. Una es refereix a les ganes excessives de fer mal, de criticar, d’anar a la contra, de fer una mua amb el dolor dels altres i no en la celebració dels seus èxits. Som una societat molt solidària amb les causes justes, però entre noltros hi ha un corc que mos rosega.

Per exemple, una gran part dels comentaris que arriben al diari digital «menorca.info» no es poden publicar. En algunes notícies són la majoria. El motiu: perquè contenen insults, imputen delictes a algun polític, regalimen cinisme. Es fan des de l’anonimat. Quan hem intentat en el diari que només poguessin comentar una notícia les persones inscrites prèviament amb totes les seves dades, el nombre de comentaris ha caigut espectacularment. A altres llocs amb molta més població que no Menorca no passa. Els comentaris són lliures i només tenen un sistema automàtic per a detectar els insults i apartar el text. Però a Menorca, des de l’anonimat hi ha un odi excessiu, que no es pot considerar una anècdota.

Aquesta hipocresia de dir qualsevol disbarat sense que surti publicat el nom de l’autor és una malaltia social, un obstacle perquè la societat menorquina miri de cara els seus problemes i sumi forces per a donar-los una solució.

Quan un succeït està protagonitzat per immigrants, es vessa racisme. Quan hi ha una polèmica que afecta un polític, els adversaris són cruels. I a més, els autors dels comentaris que no es publiquen critiquen «la censura» i reclamen els seus drets democràtics.

Si alguna d’aquestes persones llegeix aquesta columna, només li voldria dir que amb bona llet serà més feliç. I Menorca anirà millor.

 

Joan Triay, el ‘fiscal’

jueves, febrero 9th, 2017

Joan Triay ha jugat un paper important a la vida pública de Ciutadella. Sobretot en la capacitat que té per investigar fins al darrer detall en els expedients amb possibles actuacions irregulars. La seva actuació ha estat fonamental per destapar els casos Ciutadella Turisme (Citur) i la desaparició de l’expedient que ha provocat una sentència condemnatòria per part del jurat popular contra Antònia Salord, regidora de l’equip de govern que va muntar Avel·lí Casasnovas, el més corrupte (presumpte) de la història democràtica a Ciutadella.

Joan Triay és un personatge incòmode, fins al punt que tothom que ha estat en el seu punt de mira l’acusa de ser un implacable perseguidor. No només els polítics d’aquell equip de govern, sinó, per exemple, empresaris de bars per la seva exigència en matèria d’ocupació de via pública.

Amb l’Associació de Propietaris del Cementiri va actuar amb la mateixa contundència i al final va aconseguir l’anul·lació del contracte amb la funerària adjudicatària.

El seu perfil és el d’un fiscal que exerceix de polític local. La pregunta és: hi hauria d’haver un «Joan Triay» a totes les administracions públiques?

Alguns pensen que quan la gestió pública acaba als tribunals és un fracàs de la política. Jo pens que els fiscals i els tribunals hi són per fer la seva feina, per tant si hi ha irregularitats són les seves sales els espais per actuar. El que no es pot fer és utilizar els jutjats per fer política, sobre qüestions que s’han de resoldre en el debat a cada institució. La dinàmica d’enfrontament radical entre les opcions no ajuda a posar en pràctica aquesta diferència.

I més entre els polítics i els jutges hi ha els funcionaris, una figura poc valorada, però essencial per a garantir la confiança en les institucions.