Ciutadella dóna voltes

Ciutadella té algunes coses que són motiu d’admiració: l’estimació per la cultura pròpia (i no només per les festes); l’empenta comercial i empresarial; i un saber viure, que fa la vida més agradable. Pateix però d’una espècie de maledicció que afecta la seva administració municipal. Costa molt que l’Ajuntament funcioni i molts de temes històrics es van envellint sense solució. El Teatre des Born, Can Saura, la dessaladora, l’observatori astronòmic, la nova escola de música;l’ampliació del polígon industrial. Per altra banda, al PTI hi havia instal·lacions d’àmbit insular que mai s’han duit a terme: l’escorxador, l’auditori i la pista voltadora. Si no hagués estat per la rissaga, avui segurament no hi hauria port exterior.

Acabar amb la maledicció és cosa dels partits polítics. I la cosa no pinta bé. Mentre l’actual equip de govern demostra poca iniciativa, el PP es vol renovar sense baratar gaire, i el PSOE està més perdut que en Pedro Sánchez.

Amb tot això es donen situacions increïbles, com la dels terrenys de la voltadora, del Camí Vell. Albert Torres, quan va guanyar l’europeu junior el setembre del 2008, encara la reclamava. Segurament haguera estat una escola per nous valors ciclistes. Tenia sentit. Però, com molts projectes, ha quedat oblidat fins al punt que ningú ja no el reclama. Ara l’Ajuntament haurà de pagar 5,5 milions d’euros per uns terrenys que no tenen cap ús i que no necessita. És també increïble que fa uns vuit anys no estès clar si els terrenys eren rústecs o urbans (el Consell va dictaminar que eren rústecs). Són zona verda pública i és cert que l’Ajuntament està obligat a adquirir-los, com va fer amb Es Pinaret o el Canal Salat, i com té altres pendents (el Canals dels Horts).

Seria bé hora que en tost de fer créixer les empastes es pogués donar solucions, a poc a poc, una per una.

One Response to “Ciutadella dóna voltes”

  1. Rafael dice:

    Amigo Josep, para mí Ciutadella tiene otras cosas, especialmente dos, que hacen que pase todo lo que tú muy bien expones. 1) Todo tema. todo proyecto se magnifica y 2) la obsesión con el agravio comparativo con Mahón. Quizás todo viene de lo mismo.
    Este resentimiento crónico que conlleva al victimismo provoca que se proyecten obras y acciones desmesuradas que no tienen otro objetivo que competir con otras localidades, No se tiene sentido de la proporción, se va siempre al extremo y al final quedan en nada.
    La calma, la mesura, conocer hasta dónde se puede llegar y un poco de realismo y humidad hubieran evitado muchas de las ‘empastes’ en la que ahora -y siempre- están inmersos.
    Y es cierto que gobiernos y partidos no han ayudado a calmar los ánimos y a imponer cordura. Lo contrario, prometer grandes obras que anumen a la población y que sobre todo den votos.
    Saludos

Leave a Reply