Tenim bisbe, a Mallorca

Sebastià Taltavull no ha perdut l’accent de ciutadellenc, tot i que fa prop de set anys que viu a Barcelona com a bisbe auxiliar. Ara, el Papa li ha encarregat dirigir la diòcesi de Mallorca, fins que no hi hagi el nomenament d’un bisbe titular. A l’illa veïna, ha entrat amb bon peu. El fet que no sigui valencià, sinó menorquí procedent de Barcelona ja representa un canvi, encara més significatiu dels nous temps que no el de Juan José Omella a l’Arquebisbat de Barcelona. La carta que va dirigir a la diòcesi de Mallorca tot just va ser nomenat administrador apostòlic va ser molt encertada. Un to dialogant per expressar una voluntat ferma de servir l’església diocesana i dur a terme la feina que se li ha encomanat. S’ha sabut també distanciar de la polèmica sortida del bisbe Salinas, sense amagar l’amistat que manté amb ell.

També ha estat ben rebut perquè molts preveres mallorquins coneixen molt bé la seva forma d’actuar i la seva gran capacitat de comunicació, que al final és de comprensió de les persones i de les seves circumstàncies. Aquesta capacitat és molt necessària per resoldre les situacions internes del col·lectiu de capellans, que moltes vegades fan patir, i per donar resposta al que esperen moltes persones de l’església i dels seus representants.

Alguns mitjans l’han qualificat de progressista, d’un bisbe que es troba en la línia del papa Francesc. Jo crec que el bisbe Sebastià Taltavull té el carisma per aportar molt a l’església i a la societat. Més enllà de posar-li etiquetes o plantejar-li objectius que no té, crec que sempre ha mostrat una disposició que li permet acompanyar a les persones en el camí complicat de donar valor a la vida que un viu. És home que espera, i aquesta actitud que no és passiva, és un compromís amb un mateix, amb el que creu i amb la feina que ha de dur a terme. És un home que viu amb esperança, capaç d’il·lusionar.

Leave a Reply