Archive for agosto, 2016

Les millors tomàtigues del món

jueves, agosto 25th, 2016

Una de les conclusions del Fòrum Menorca Illa del Rei sobre gastronomia és que els menorquins hem de valorar la qualitat dels productes que tenim. Jo crec que aquest objectiu el tenim assolit. A Menorca sempre hem estat convençuts que tenim les millors tomàtigues del món, les millors figues, els millors espàrrecs, el millor formatge i sobretot els millors esclata-sangs, a part de les millors platges i el millor estil de vida. Però aquesta convicció és fruit de la fe amb Menorca i no del resultat de proves científiques. Per aquest motiu no podem esperar que els de fora ens ho reconeguin, i el que encara és més important no tenim gens d’interès en què ho facin. Volem tenir les tomàtigues més bones del món però només per noltros.

És més que probable que a Almeria, per exemple, hi pugui haver tomàtigues més bones que les menorquines. Toni Casero és, entre moltes altres coses més importants, un expert en tomàtigues. Sap que les tomàtigues més polides de molts supermercats no tenen gust de res, són fredes i la seva bellesa estètica no aporta sensacions més interessants. Casero s’apassiona quan explica que si aquí es volgués potenciar la producció podríem tenir un lloc en el mercat de la qualitat. A més de cultivar, es podria envasar. O preparar en un sofrit. Introduir als restaurants. I convèncer als visitants del que nosaltres ja sabem des d’antic, que el producte de Menorca és excel·lent.

Tenim la qualitat però tal vegada ens manquen dues coses. El treball. S’ha de fer molta feina per convertir una bona matèria primera en un producte d’èxit. I per fer-ho s’ha de planificar i marcar els objectius i comptar amb la implicació de molta gent, des del primer productor, fins al cambrer que explica als clients les característiques exclusives d’un plat a un restaurant. La segona cosa és la voluntat de compartir amb els que vénen de fora les coses bones que tenim. Ho fem amb el territori sense que ens demanin permís. Per què no ho hem de fer amb la gastronomia? Si no, ens pot passar com amb la maonesa, que es va inventar a Maó, però que molt poca gent ho sap. Per això, li diuen maionesa.

Los datos y la ideología

viernes, agosto 19th, 2016

La Federación de PIME tenía -y en parte mantiene- la habilidad de poner nervioso a alguien con sus datos periódicos. Quien fuera su secretario general, Pau Seguí, solía difundir la estadística histórica de la llegada de turistas para que nadie olvidara la caída progresiva del mercado británico que no se compensaba con la entrada de españoles. Estropeaba así las valoraciones políticas triunfalistas, que , como sucede al interpretar los resultados electorales, querían atribuirse el éxito parcial de una temporada turística. La otra iniciativa de PIME que ponía nerviosos a parte de los hoteleros y a los políticos era su informe del estado de las urbanizaciones del mes de mayo. Siempre se encuentran argumentos para criticar que se cuente la verdad.

Muchos políticos se niegan a aceptar que los datos no tienen ideología y por eso se esfuerzan en las interpretaciones interesadas. La masificación es una de ellas. La gran afluencia de turistas en los meses punta de esta temporada ha reabierto el debate sobre el modelo que queremos. Veinte minutos de retenciones en la carretera general no solo nos pone nerviosos y nos parece que se trata de la Plaça des Born a las seis de la tarde la víspera de Sant Joan, sino que nos plantea nuestras propias contradicciones. No queremos una carretera general más amplia que sea especialmente útil en el mes de agosto y en el fondo preferimos que la solución pase por reducir el número de coches. Seguimos dando mayor importancia a los turistas que saturan las carreteras y las playas, que a los que llenan los hoteles y compran (aunque no las llenen) en las tiendas de los menorquines.

Aunque es evidente que los turistas no solo gastan dinero sino que gastan recursos (agua, territorio y generan contaminación) el modelo económico que hemos sido capaces de construir se basa en la actividad turística. Nos pasa lo mismo con las energías renovables. Las reivindicamos, pero no dejamos de poner obstáculos a la iniciativa privada. Como si la economía consistiera en hacer bunyols de vent.

Lo decía Guillem López Casasnovas hace unos días al acentuar la importancia que ha tenido en la historia la conservación del paisaje para que hoy sea el principal valor de Menorca como destino turístico. Pues si el binomio conservación y turismo define nuestro modelo habrá que tomar decisiones para desarrollarlo. O vamos a seguir quejándonos del espectáculo.

Poca energia

martes, agosto 9th, 2016

Solem anar a la recerca d’un model, però tampoc no ens volem semblar a ningú, sinó que aspiram a un pla que ens representi a tots i que sigui propi, exclusiu de Menorca. Aquest model no es trobarà mai, perquè les unanimitats només existeixen quan no es tracta de res important. I així ens va, que des de gairebé l’època talaiòtica que anam buscant respostes al qui som i cap on anam. I no ens adonem que el model es va fent sense plans, com un resultat natural i com si el govern estàs permanentment en funcions.

Tenim una Illa declarada Reserva de la Biosfera, de la que la immensa majoria dels menorquins volem conservar el seu paisatge i la seva cultura, però que encara va a la recerca d’un model.

Les decisions són necessàries, encara que no siguin compartides per tothom. Hi manca una dosi de valentia. L’energia n’és un bon exemple i una oportunitat perquè deixem de mesurar totes les coses amb la lupa del localisme. Som Reserva i només un 3% de l’energia que consumim procedeix de fonts renovables. Menyspreem les oportunitats de créixer en producció neta i a més ho fem per criteris de conservació, no de l’espècie humana, sinó d’una fotografia temporal del paisatge sense humans.

El model d’una Illa 100×100 neta en energia és un bon objectiu, que necessita decisions polítiques i recursos econòmics. A Mallorca s’engega un pla per electrificar el seu històric tren, amb una inversió que arribarà als 50 milions d’euros.

Aquí, si apostam pel model de 100×100 neta, cal programar els objectius, posar dates, preveure recursos públics i animar la inversió privada, en lloc de posar-li tants d’obstacles.

Crec que el temps dels debats, sempre bons, i dels estudis, sempre necessaris, han de donar pas a les accions imprescindibles.

El detector de metales

martes, agosto 2nd, 2016

Siempre solemos valorar más lo escaso, en cambio lo que abunda parece vulgar. Eso puede pasar con el patrimonio histórico y arqueológico. Uno puede pensar qué más da una cueva o hipogeo más o menos, si en Menorca se levanta una piedra moderna y debajo se hallan restos talayóticos. Es así: la Isla cuenta con 1.490 bienes declarados de interés cultural. Es posible que la cueva prehistórica de So na Parets no figure en el listado, o quizás sí, el Consell no lo revela, pero en el fondo, la cuestión importante es el valor que le damos a este patrimonio. Los destrozos en la finca de So na Parets Vives motivaron la sanción más elevada impuesta nunca en Menorca en materia de patrimonio. La forma en que se resuelva este conflicto marcará un precedente y mostrará cómo actúa la administración en defensa del tesoro arqueológico.

La sensibilidad ha cambiado. Recuerdo hace casi 40 años cuando la brigada municipal abrió zanjas en la calle Sant Isidre de Ciutadella, una de nuestras zonas de juegos. Aparecieron huesos y montones de cerámica. Nosotros recogimos algunas piezas, nos parecían parte de un tesoro y organizamos una pequeña exposición. Nadie se alarmó por el destrozo. Hoy, cualquier obra necesita la autorización de Patrimonio. Incluso quienes realizan obras en su casa y descubren restos de valor histórico están obligados a comunicarlo, aunque pocos lo hacen y quienes son responsables cívicos, a veces se arrepienten por las complicaciones posteriores.

Hace años, algunos aficionados recorrían los yacimientos con detectores de metales. En algún bar de la Contramurada, debajo de un cuadro de George III, se mostraban piedras buenas muy interesantes.

En definitiva, el patrimonio talayótico es de todos y su defensa también nos compromete.