Heretar la pobresa

L’informe de Caritas sobre la pobresa demostra que el 80 per cent de fillets que viuen en famílies pobres també patiran manca de recursos quan siguin adults. Aquesta herència és patrimoni de la crisi i de la forma de sortir-ne. Els indicadors sobre la millora econòmica no tenen en compte que hi ha moltes més famílies que sobreviuen amb menys doblers que abans de la crisi. La teoria que així com millori l’economia global també sortirà més gent de la pobresa, de moment, no es compleix. I no només pels indicadors de l’informe de Caritas, que constaten la cronificació de la pobresa, sinó pel que es veu al nostre voltant si un vol observar el que passa.

Durant els anys més durs de la crisi ens arribaven a la redacció avisos d’algú que havia vist una persona dormint al carrer, però no ho vam poder constatar. Ara a Menorca hi ha més de vint persones localitzades que viuen sense sostre o sota un sostre molt precari de cases en runes. Són les que reben la visita de personal de Caritas. Però n’hi ha més. Cada vegada coneixem l’existència de més cases ocupades, en alguna ocasió a través de notícies de succeïts. És la pobresa pública, mentre que la privada, la que fa sentir vergonya a qui la pateix, encara roman oculta.

Si l’economia tota sola no ha de resoldre aquesta nova realitat, convé que les administracions hi prestin més atenció. Sembla, a vegades, que els plans d’emergència social que plantejaven alguns partits que ara governen, realment no siguin tan urgents. S’han fet algunes coses (les beques perquè els fillets de famílies amb pocs recursos puguin anar a l’escoleta), però hi manca més iniciativa.

Els pobres són incòmodes. A molts llocs ja els han integrat en el paisatge i així sembla que no molesten tant. Recuperar la societat del benestar passa per donar una resposta de la societat a la pobresa.

Leave a Reply