La tristor dels bons polítics

La justícia i la premsa han destapat en els darrers anys tants de casos de corrupció que ja és impossible mantenir, com volen alguns, que es tracta d’actituds individuals. Fins que no s’accepti que la corrupció és sistèmica no es podrà començar a resoldre el problema, que passa per la renovació dels partits polítics i per un compromís personal amb l’ètica i l’honestedat.

Els informatius de televisió d’aquesta setmana han dedicat la major part del seu temps a informar de les novetats dels assumptes de corrupció que estan als jutjats.

La vinyeta de Pepe publicada a «Ultima Hora» divendres era clarivident: «Més que culpables, els corruptes som víctimes. Ningú no ens va avisar que la corrupció era corrupció». Perquè la corrupció ha estat tan integrada en el sistema que els que l’han practicada mai no s’han sentit culpables. Basta mirar les expressions de les cares dels que s’asseuen a la sala del «Cas Nóos».

Aquests dies també pens en els polítics menorquins, especialment del PP, que han actuat amb honestedat i que han de patir la taca que provoca la corrupció al seu partit. Ja els vaig animar un dia a no participar de l’autodefensa, sinó practicar la denúncia i exigir responsabilitats. Regenerar un partit no és possible mirant cap a fora o tancant els ulls.

Per altra banda, a la nostra petita Illa es destapen ara les formes corruptes de l’antic govern municipal dels Casasnovas. Moltes de les coses que es saben fa deu anys ja s’intuïen. I la pregunta necessària és: què va fer el PP de les persones honestes per impedir les pràctiques corruptes a Ciutadella? Perquè la corrupció deixi de ser sistèmica els militants dels partits que han permès fer crèixer el benestar i la democràcia no poden continuar callats. Si volen sobreviure.

Leave a Reply