Archive for Febrero, 2016

La tristor dels bons polítics

Miércoles, Febrero 17th, 2016

La justícia i la premsa han destapat en els darrers anys tants de casos de corrupció que ja és impossible mantenir, com volen alguns, que es tracta d’actituds individuals. Fins que no s’accepti que la corrupció és sistèmica no es podrà començar a resoldre el problema, que passa per la renovació dels partits polítics i per un compromís personal amb l’ètica i l’honestedat.

Els informatius de televisió d’aquesta setmana han dedicat la major part del seu temps a informar de les novetats dels assumptes de corrupció que estan als jutjats.

La vinyeta de Pepe publicada a «Ultima Hora» divendres era clarivident: «Més que culpables, els corruptes som víctimes. Ningú no ens va avisar que la corrupció era corrupció». Perquè la corrupció ha estat tan integrada en el sistema que els que l’han practicada mai no s’han sentit culpables. Basta mirar les expressions de les cares dels que s’asseuen a la sala del «Cas Nóos».

Aquests dies també pens en els polítics menorquins, especialment del PP, que han actuat amb honestedat i que han de patir la taca que provoca la corrupció al seu partit. Ja els vaig animar un dia a no participar de l’autodefensa, sinó practicar la denúncia i exigir responsabilitats. Regenerar un partit no és possible mirant cap a fora o tancant els ulls.

Per altra banda, a la nostra petita Illa es destapen ara les formes corruptes de l’antic govern municipal dels Casasnovas. Moltes de les coses que es saben fa deu anys ja s’intuïen. I la pregunta necessària és: què va fer el PP de les persones honestes per impedir les pràctiques corruptes a Ciutadella? Perquè la corrupció deixi de ser sistèmica els militants dels partits que han permès fer crèixer el benestar i la democràcia no poden continuar callats. Si volen sobreviure.

Pobres a la biblioteca

Jueves, Febrero 4th, 2016

Imagini per un moment que no té casa i que s’ha de passar tot el dia voltant pels carrers del seu poble sense saber on anar. Això els hi passava als usuaris de la casa d’acollida de Ciutadella. Van protestar, amb motiu, i al final sembla que l’Ajuntament obrirà unes hores.

Ha de ser terrible no tenir un sostre i no saber on anar. I passar fred. A Menorca hi ha 25 persones localitzades que no tenen casa, a part de les que van a dormir a les cases d’acollida. Els imagin durant el dia asseguts a bancs públics, abrigats, caminant a poc a poc, sense destí, sota la mirada curiosa, indiferent o despectiva de la gent que corre cap a algun lloc.

Curiosament, passant en velo per davant de la biblioteca pública de Maó, a la plaça de la Conquesta, cap a les 9 del matí, he vist molts de dies alguns pobres esperant que obrin. Primer he pensat que segur que ho fan per estar calents. Allà dins s’està bé, tranquil i protegit. Però després m’he demanat, i si aquests pobres hi entren per llegir algun llibre?

Si és així, la pobresa, durant unes hores es transforma en llibertat. La de viatjar de la Terra Mitjana fins a Mordor, amb Tolkien; pujar el riu amb la barca de Conrad a «El cor a les tenebres»; sentir parlar a la gent de Macondo amb García Márquez; trobar «La perla» d’Steinbeck o fins i tot recórrer els carrers de Brooklyn amb Paul Auster. I mentre viatgen per les paraules deixar de sentir com et prenen la dignitat els que no tenen temps d’anar a la biblioteca a llegir.

A una sala de la biblioteca el pobre, que no té res a perdre, és ric, perquè disposa de tot el temps del món per llegir. Si hi pensem bé, el temps és l’única cosa que realment ens pertany.

Quan el pobre surti de la biblioteca tindrà gana i fred, i seguirà sense ser productiu, però no haurà perdut el seu temps.