Archive for octubre, 2015

La familia

lunes, octubre 26th, 2015

La familia ha sido uno de los temas más destacados de estos primeros meses de gobierno del Pacte. Pero no las políticas de apoyo a la familia, que ha ejercido con éxito el papel de colchón durante la crisis, sino la contratación de familiares de los dirigentes o de personas de la «familia» como sinónimo de partido. Podemos, con su crítica, le ha dado a la palabra «familia» el tono profundo de Vito Corleone, pero no ha podido evitar dos cosas: incumplir su propio código ético y perder la batalla que organizó contra el nombramiento de Fernández Terrés. En su prometida lucha contra la «casta» se está liando en sus propias redes, mientras no consigue encontrar el punto de equilibrio entre el sistema y la revolución.

Puede correr el riesgo de intentar engañar a los ciudadanos, quizás sin premeditación, haciendo ver que la política se hace «de otra manera», como una pose estética sin cambio real. Lo del director de Servicios Generales de Sant Lluís es un ejemplo preocupante. Se trata de un puesto de trabajo técnico, sin nada de perfil político, pero se cubre como cargo de confianza de designación directa. La alcaldesa Montse Morlà tenía dos opciones: o mantener a quien ocupaba el cargo, que había contratado su aliado del PI, Llorenç Carretero, y que mantuvo en el puesto el alcalde del PP, Cristóbal Coll, o designar a otro técnico directamente. Para dar «otra imagen» convoca un concurso sin baremos. Se presentan 66 personas que necesitan un empleo. Los concejales del equipo de gobierno se reparten los currículum. Hacen tres entrevistas y eligen a un ingeniero, concejal socialista en Ciutadella. El anterior director, que al parecer ha hecho un buen trabajo y ofrecía un proyecto detallado de gestión, ni tan solo es entrevistado.

Para este viaje no hacían falta alforjas. La transparencia no consiste en mirarse al espejo y esperar que no se vea al responsable de la gestión. Eso se llamaría irresponsabilidad.

No és una generació perduda

lunes, octubre 19th, 2015

Els joves estan desprestigiats. No tant com els polítics i els periodistes, però en general no tenen bona premsa. Segurament és cert que alguns, massa, acabaran esquizofrènics per l’abús de la marihuana, i que n’hi ha que ni volen estudiar ni tenen gens d’interès a treballar mentre la família els pugui mantenir, però la gran majoria es prepara per afrontar un futur complicat. El futur sempre ho és. Basta mirar el passat.

La nostra generació boy-scout no pot presumir certament de deixar un món millor de com el va trobar quan va començar a tenir la responsabilitat de gestionar-lo. Tampoc l’objectiu era construir un món feliç perquè els hereus visquin amb comoditat. Els joves d’avui, per sort, no tenen més alternativa que intentar, com ho fem noltros, que les coses funcionin millor.

Després d’alguns debats amb alumnes adolescents a diferents centres de Menorca la sensació personal és que estan en condicions per fer una bona feina. No em preocupa la seva capacitat, que la tenen, ni la seva actitud, que és bona. Em preocupa més que no arribi a cobrar la jubilació per la mala gestió dels responsables polítics, que no per l’activitat laboral dels joves que vénen. Els joves que parlen no estan apàtics, sinó actius i motivats. Tenen somnis i no els fa por no tenir feina, perquè pensen que qui té una il·lusió i està disposat a lluitar per fer-la realitat no pot quedar marginat per la societat de la competència.

El canvi que es percep en la política, en l’economia, en les relacions socials, que ara és incipient, tindrà com a protagonista a una nova generació, la que creix en un món que tremola. Els especialistes dels mercats els analitzen com objecte de laboratori. Què vol la generació ‘Z’? Ja no es conformen en ser espectadors i demanen un protagonisme que els permet la nova tecnologia de les comunicacions. Vulguin o no vulguin, tenen la paraula i la responsabilitat.

 

La paga extra dels polítics

lunes, octubre 12th, 2015

Els polítics han de cobrar un sou digne per la seva responsabilitat i dedicació, però no han de cobrar un euro més del que es guanyin. No ha de fer por aprovar un cartipàs a cada administració amb les retribucions correctes, però després no s’han de cercar altres formes de guanyar més doblers que no es mereixen. No és just que als càrrecs públics que treballen se’ls vulgui convertir en mileuristes, però tampoc ho és que s’aprofitin d’un sistema sense empresari (els doblers públics són de tots i no són de ningú) per treure més profit econòmic.

Les dietes sempre han estat la forma que han tingut els polítics de comptar amb una paga extra, sense exposar-se públicament a la crítica ciutadana evitant la transparència. Cobrar 924 euros bruts per assistir a una reunió del Consell d’Administració d’Autoritat Portuària és un escàndol. El tema ja va ser polèmic en el seu dia i teníem la impressió que la quantitat s’havia reduït, però no ha estat així. En tot cas, un ridícul 5% en dues ocasions. El sistema està pensat per gairebé obligar els polítics a cobrar la dieta. APB diu que si no la cobren, es torna a una caixa comuna de Puertos del Estado, destinada a les dietes, és a dir els doblers que un polític podria decidir no cobrar per considerar-ho excessiu, ja no s’invertiran aquí, «es perden» a Madrid.

Els vocals del Consell d’APB es guanyen els 924 euros per una reunió?. És evident que no. La pesada maquinària de Puertos fa que a vegades els consellers només disposin de l’ordre del dia i no coneguin els temes fins que no són a Palma i els hi expliquen.

Ni la crisi tan dura que tots hem patit ha aconseguit que APB reconsideri les dietes dels seus membres del Consell d’Administració. Que algú les cobri i després les doni a alguna entitat social és una actitud personal lloable, però no fa baratar el sistema.

 

¡Socorro! He abierto un negocio

lunes, octubre 5th, 2015

Hay muchas personas que ante las escasas expectativas laborables se decidieron a abrir un negocio propio. Viven en vilo y muchas noches, cuando no pueden dormir, se preguntan si se han equivocado, incapaces ya de volver atrás. Escuchan con esperanza las declaraciones políticas que proclaman la recuperación de la economía, pero no perciben esa mejora en carne propia.

Hay que escucharles. Una joven se decidió a abrir una tienda y cuando habla se le humedecen los ojos porque los gastos se están volviendo insoportables y no cree que las administraciones la ayuden. Todo lo contrario. Perdió la bonificación de los autónomos cuando contrató a una dependienta por unas horas (¿se castiga la contratación?);ha recibido una inspección de trabajo, que superó, pero que la dejó temblando; quiso colgar en su pared un cartel y el Ayuntamiento le pidió un dinero por ello (ahora ya no cuelga ni el cartel de las fiestas patronales);y eso sin contar la reforma y la inversión para la compra del material (los fabricantes se resisten a financiar los depósitos).

La lista de los intentos fallidos de convertirse en emprendedor -figura de moda- es larga y está llena de historias tristes y no parece que sean las excepciones de la microeconomía. Muchos de ellos coinciden en que, a pesar de las leyes que anuncian apoyos a los nuevos-pequeños-jóvenes empresarios, los obstáculos siguen siendo demasiado grandes.

Provienen de esa administración convertida en un monstruo que devora a sus «jefes» (los ciudadanos), que nadie ha reformado en serio. Ni se lo plantean. Lo único que se hace es devolver la paga extra a los funcionarios por simpatía electoral. Pero nadie gestiona de verdad juntar ayuntamientos, cerrar el Senado o el Consell de Mallorca, eliminar delegados, unificar policías…

¿Por qué Hacienda funciona sin papeles y los juzgados están saturados de carpetas? Porque al Estado le interesa más recaudar que administrar justicia. Es así de lógico. Este es un sistema pendiente de rescate.