Una nació i un estat poden conviure

Les paraules es fan servir sempre amb una intenció i una mateixa cosa es pot anomenar de maneres diferents per marcar-les en positiu o en negatiu. Independència és positiva. Eduquem els nostres fills perquè siguin independents i tenim serveis socials per ajudar els depenents. Segregació és una paraula negativa, és la seperació, la ruptura d’allò que està unit. Quan es parla de Catalunya totes dues són gramaticalment correctes, però signifiquen coses enfrontades. El que tenen en comú és que expressen la frustració. La dels que s’han cansat d’un Estat que no respon a les seves expectatives i la dels que només veuen l’antiespanyolisme de molts catalans.

El nacionalisme no es pot prohibir perquè és l’expressió política d’un sentiment de molts dels que habiten un territori. A Menorca també en som de nacionalistes. Les idees de nació i estat poden coincidir, però tampoc és imprescindible que ho facin. Una nació pot existir sense Estat i sense crear una frustració. Aquesta era la voluntat de la Transició, respectar els sentiments nacionals en un Estat compartit. Però les flors que no es reguen s’esmorteixein. I l’Estat de les Autonomies necessita que es torni a sembrar.

Menorca no forma part de Catalunya -quin disbarat!- una idea que no hauria de fer falta expressar. Dir que la nostra illa manté una intensa relació  amb Catalunya no hauria de ser causa d’excomunió. Compartim la llengua, un fet molt important. Hi hem estudiat. Coneixem hospitals i metges d’allà. Molts catalans vénen a l’estiu, tenen casa a Menorca, entre ells el president de la Generalitat.

Les relacions de la nostra Illa amb les terres catalanes han estat intenses i positives i ho han de continuar sent, al marge de si un parla d’independència o de segregació.

Leave a Reply