El capital humà

El floriment del mes de maig a Menorca és un efecte temporal i no estructural. Quines coses floreixen aquest mes?: un inici de temporada estil menorquí, a poc a poc, i l’arribada d’Air Europa i de Ryanair a les rutes aèries. (Alguns passatgers residents han viatjat aquest cap de setmana de València a Menorca per només 5 euros el trajecte). El bon temps sembla inspirar una tranquil·la resurrecció.

Després d’aquests anys de patir mos donam per satisfets amb poca cosa.

El mes de maig s’enceta amb el dia del treball, que, per sort, segueix essent festiu. Tenir un lloc de feina bé es mereix una festa. Tenir un bon lloc de feina, amb un sou digne, ja seria per tirar coets com els que duia en Gandalf a Hobbiton. Però la millora en la creació d’ocupació no resol la recuperació del poder adquisitiu dels treballadors. Crec que uns sindicats en crisi ja no són un instrument gaire útil per donar resposta a les necessitats de les persones amb feina o sense. Ara bé, hi ha prou motius per reclamar una millora de les condicions de treball. Aquest 2015 es pronostica que els salaris perdran poder adquisitiu (-0,8%); el 2016 pujaran un 0,4 però l’IPC s’incrementarà un 1,1%; i el 2017, els sous poden pujar un 1%, però l’IPC ho ferà un 1,5. Mentre creix la diferència amb les persones que tenen més recursos, la classe mitjana mira cap avall, com demostra Thomas Piketty a «El capital en el segle XXI», analitzant la distribució de la riquesa.

Les lleis de mercat -molta gent demanant feina i poca oferta d’ocupació- no haurien de pesar més que la dignitat del treball, que es mesura per les condicions de feina i per un salari correcte.

Em deman si aquesta precarietat és temporal o s’està convertit en estructural. A veure quan aquest país deixarà de guanyar competitivitat a costa del capital humà, que sempre hauria de ser el capital més important.

Leave a Reply