Les bones notícies

A tots mos agrada una bona notícia. Fins i tot hi ha qui pensa que moltes bones notícies juntes poden canviar el món i les persones que l’habiten. Avui triomfen els coach que ens omplen de coses bones, d’exemples d’èxit, amb la filosofia que només les coses en positiu poden transformar i fer créixer una persona i poden construir una societat millor.  Uf! Estic a punt d’emocionar-me.

El gran obstacle que no puc superar per apuntar-me a la happy-flower és que som periodista i faig feina a un diari. Dijous vam publicar un article d’opinió de Caritas Europa:«L’austeritat no està funcionant».  Es basa en un informe que constata que «la cohesió social s’està esvaint» i que «després de sis anys de polítiques d’austeritat els pobres són més pobres». Jo crec que l’austeritat és un valor positiu, però quan és la fòrmula per a sortir de la crisis i perjudica a moltes famílies que no arriben a final de mes és l’expressió més evident de la injustícia del sistema.

Divendres vam publicar una fotografia d’un home que ha dormit al portal de la casa d’acollida de Maó durant una setmana, amb el fred que fa. Segur que no només té molts problemes sinó que els deu causar. Però els arguments vàlids dels serveis d’atenció social no han evitat que dormi al carrer.

Tal vegada no hauríem de publicar aquestes notícies, no seguir polèmiques sobre la carretera o els fems de Milà.

Jo crec que l’estratègia de les bones notícies té ideologia. Sempre la de qui té el poder (i la responsabilitat) de governar.

Per aquest motiu, crec en el poder transformador de la denúncia i, sobretot,  de la informació honesta i compromesa amb l’ofici de periodista. Els problemes de la societat no es resolen amb anestèsia. Normalment, s’agreujen. Després es busquen culpables dels resultats.

Leave a Reply