Si és vell es tira, però no si és persona

Els propietaris de la casa vermella de Sa Bufera, al port de Ciutadella, on fa ja molts anys els escoltes d’Enrique Granell hi van ser feliços, han pagat de la seva butxaca les excavacions arqueològiques d’unes coves amb restes d’un gran valor. En tost d’amagar el descobriment per evitar despeses i obstacles si un dia hi volen construir, han demostrat la seva sensibilitat i han recuperat un jaciment d’èpoques antigues de Menorca. Si només hagués estat vell, ningú li haguera donat importància.

L’edifici de l’antic hospital Verge del Toro és vell i si no es va reformar just després de tancar-lo, fer-ho avui no té gaire sentit. Els terrenys són «la joia de la corona» de Maó, aixecats damunt del port, amb una vista esplèndida. No consider que sigui cap disbarat que si l’edifici no troba un ús, públic o privat, es pugui esbocar i que en el seu lloc s’hi construeixi, per exemple, un hotel de luxe. L’Ajuntament, que ja no és propietari dels terrenys, perquè després de 30 anys van passar a la Seguretat Social, per un canvi d’ús ha de modificar la qualificació urbanística. Això pot permetre aconseguir uns recursos econòmics, que poden servir per desenvolupar algun projecte social interessant. Durant vuit anys, els governants no han estat capaços de convertir el vell hospital en un nou centre sociosanitari, que és clar que ha de fer falta a Menorca.

Fins aquí, he fet referència a les pedres antigues i als edificis vells, però és evident que són molt més importants les persones. Les grans, els vells. S’ha parlat molt més de l’edifici del ‘Verge del Toro’ que no del sociosanitari. Els partits, en lloc de voler ressuscitar un mort s’haurien de preocupar dels vius, que no són història, sinó que esperen un bon projecte per atendre les necessitats futures de la gent gran i dels que preparen el seu darrer viatge. Un poc més de sensibilitat, per favor.

Leave a Reply