Archive for Enero, 2014

Política sense filosofia

Lunes, Enero 27th, 2014

M’imagin a Plató i Wert prenent un cafè al bar Àgora. El primer diria que és necessari el govern dels filòsofs i tornar a l’Acadèmia per a formar polítics amb prou coneixement i no només opinió. El segon li respondria que la competència no es mesura per la filosofia, que s’ha de buscar a altres llocs i no a les aules dels instituts, on s’ha d’ensenyar a sobreviure. Per aquest motiu redueix les hores de filosofia i dóna més importància als idiomes i les matemàtiques. En una societat cada dia menys humana, que té el cor endurit, de pedra, s’imposa la retòrica sobre el coneixement. Es parla més que mai dels valors, de la transparència, del diàleg, de l’honestedat (contra la corrupció), del servei públic, de l’esforç. És la retòrica. Després, les actituds demostren com les paraules s’han buidat, són només màrketing solidari. Per la foto. De la famosa frase sobre la reina d’Anglaterra que no només ha de ser honesta sinó que ho ha de semblar, ens hem quedat només amb la segona part, la de les aparences, la de l’estètica.

Com és possible que un govern, que mai hauria de prescindir de l’ètica en la seva acció, mantengui suspesos de sou i feina a tres directors d’institut durant 179 dies (avui) per una hipotètica falta que pot ser sancionada amb 15 dies?.  Quina és la motivació dels polítics que prenen aquesta decissió? En quins valors es basa? La justícia? L’ètica? La disciplina (que abans era sinònim d’educació si s’aplicava a un mateix)? L’exercici equànime del poder?.

L’objectiu no justifica els mitjans que es fan servir. Imenys quan es parla d’educació. La norma s’imposarà i s’acatarà aplicant als altres la disciplina, però que no parlin d’educació. Que segueixin parlant de política, de la que continua prescindint de la filosofia, que no dóna de menjar però que hauria d’alimentar als que tenen poder.

La tolerancia cotiza a la baja

Lunes, Enero 13th, 2014

Los diccionarios deberían prestar atención al cambio semántico de algunas palabras, cuyo significado positivo se revierte por un mal uso o por la falta de uso. El vocablo diálogo, tan ligado a la capacidad de los humanos de comprender lo que dice el otro para llegar a entenderse, se ha vaciado de contenido por la perversión en su práctica o por la falta de ella. Tolerancia también es otro término que cotiza a la baja. El sustantivo «talante», por ejemplo, ha quedado definitivamente asociado a Rodríguez Zapatero y simplemente por eso muchos ya lo califican de «flojo». Seguramente piensan que vale más tener carácter que no presumir de talante, sin que comprendan que practicando lo segundo se fortalece lo primero.

La presentación del Foment Cultural de ses Illes Balears en el Ateneu de Maó ha provocado una tensión lógica entre quienes piensan que un acto que cuestiona la unidad lingüística del catalán no debería tener el marco de una entidad que se denomina «científic» y «literari» (también «artístic») y aquellos que defienden el derecho de cualquier colectivo a expresar sus ideas en esa sala. Las lógicas posiciones son irreconciliables. La discrepancia es normal. Ser tolerante no significa prescindir de las ideas propias y del criterio para adoptar decisiones prudentes.

El mal que sufrimos es que nos creemos con el derecho a expresar nuestras ideas y no con el deber de escuchar las de los demás. Quizás sea un déficit educacional, que ahora pesa más en este clima casi-pre-bélico que vivimos.

Yo creo que el dialecto menorquín no sale perjudicado sino todo lo contrario escribiendo en catalán. Se pierde escribiendo en castellano. El Ateneu debe tener clara su posición en el debate lingüístico y ha de permitir usar su sala a quienes piensan lo contrario. Siempre que la tolerancia sea correspondida.

No som quatre moixos

Viernes, Enero 10th, 2014

Menorca comptava amb més població que no Eivissa al final de l’època talaiòtica. Després Ebussus, amb l’arribada dels fenicis va començar a tenir una economia més moderna, gràcies al comerç, i aquí, els nostres avantpassats, continuaven amb l’intercanvi de productes i matèries primeres. Avui Eivissa compta amb al voltant de 45.000 habitants més que la nostra Illa. Iés la que més empenta econòmica mostra, els seus habitants són els més optimistes sobre el futur proper. Els menorquins continen essent els més pessimistes, els que més desconfiança expressen sobre les perspectives de millora de l’economia. El residents «fantasmes», els que no viuen a les illes però que es beneficien del descompte de resident, poden fer baratar alguns nombres, però no l’essència de la diferència.

La població és un factor econòmic i també polític. Un dels efectes que patim és el transport aeri. Amb més població hi hauria més demanda i per tant més oferta de vols per a donar-li resposta. La vessant política es tradueix en la representació, per exemple al Parlament autonòmic, i en la distribució dels recursos, dels doblers.

En tots els debats sobre les autonomies es destaca sempre el principi de solidaritat entre les regions. Qui més activitat genera aporta més a la caixa comuna. En el repartiment dels doblers públics no es pot fer servir com a factor principal el padró d’habitants. Atendre les diferències és més just que una norma matemàtica.

Entre les illes d’aquesta comnunitat s’hauria d’aprofundir en el principi de solidaritat. El centralisme de Mallorca hauria de donar pas a una valoració més positiva de la perifèria. La discriminació positiva que s’aplica a tantes coses també ha de mirar la situació territorial. Els habitants de Menorca necessiten una proposta específica.