Arriba l’hivern

Així com la loteria de Nadal es comença a vendre el mes d’agost, hi ha gent que quan veuen que s’atraca el final d’aquest mes ja pronostiquen l’arribada de l’hivern, amb un to de pessimisme. Són molts els qui entenen que Menorca viu dues realitats. La de l’estiu, plena de gent, platges verges amb olor de crema solar, negocis fent caixa, algun dia de vacances sense poder sortir a l’estranger, l’agenda cultural i musical plena d’actes arreu, amb mercats a cada poble. I el contrast enorme amb un hivern d’excessiva tranquil·litat, de concerts només pels addictes, de restaurants tancats i altres mig avorrits, de platges buides on per no haver-hi no hi ha ni borns. I tens la sensació que els mesos de transició de la primavera i la tardor, sobretot la primera, són cada vegada més curts.

Menorca necessita fer l’estiu per aguantar l’hivern i sembla que totes les empentes van amb el mateix objectiu. Durant la temporada turística hem d’emplenar el dipòsit perquè duri durant la llarga hivernada. Tal vegada estaria bé pensar en què es pot fer durant els mesos de fred per a calentar l’ambient. Veig una resignació excessiva, un desànim contagiós, exhibint un cartell d’advertiment als visitants heroics que vénen quan no hi ha sol ni platja.

Amb l’estiu el món no s’acaba. Hi ha vida més enllà. I en aquest cas les bones idees i les propostes interessants no arribaran de fora, s’han de sembrar i fer créixer aquí. L’hivern té un gran avantatge: les coses que fem no les organitzem pensant en engegar el motor del turisme, sinó que es fan pels residents d’aquí, per aquells que han de sortir del cau i omplir els pobles i les associacions d’activitats. I així, quan arribi algú a la Menorca de l’hivern descobrirà que hi ha vida.

Leave a Reply