Madones feineres

M’imagin l’escena. Dos guàrdies civils, del Seprona, arriben a un lloc per comprovar si la madona i son pare de l’amo fan feina o estan mirant Tele 5. El pagès, damunt del tractor, salta corrents per avisar la seva dona que amagui el sac de blat i no doni menjar a les gallines. I son pare, que seu a una engronxadora pelant faves, que amagui el sac i el tabac de pota. Sembla una escena de “Foc i fum”. Només hi falta en Rafel perquè tenguin algú per dur a la presó. I la banda de música, clar.

El Govern ha posat en marxa una campanya per a descobrir el frau a Hisenda i la Seguretat Social. Vol lluitar contra l’economia submergida perquè tothom col·labori en la recuperació. El problema és diferenciar aquells que se n’aprofiten i no paguen quan poden dels que intenten sobreviure. No vull donar la raó al comentari que l’economia submergida evita l’esclat social, però entre poc i massa…

Les primeres que voldrien estar assegurades són les madones. Ja ho volien quan l’economia anava de bé a molt bé i ningú se’n va preocupar. I ara que la vaca dóna menys llet -dóna la mateixa però més barata- s’estreny el nus fins que no deixa passar l’aire.

Les administracions i els polítics que les gestionen estan per ajudar la gent i no por complicar-lis la vida. A vegades dóna la impressió que l’administració es vol salvar ella mateixa mentre al seu voltant tot s’enfonsa.

A un lloc del camp o a una empresa, on es passen grans dificultats i es lluita per la supervivència, s’hauria de deixar fer que els familiars o els treballadors puguin fer alguna horeta sense cobrar per ajudar a remuntar i a tirar endavant. D’açò també li deuen dir productivitat. Aquest voluntariat laboral no treu cap lloc de feina, que no es podria pagar, sinó que ajuda a aixecar el país.

Leave a Reply