Com es pou de na Patarrà

Hi ha forats plens de misteri, que fins i tot il·luminen llegendes. Però no només són alguns del nostre patrimoni històric, com aquest pou, o el de sa Naveta. N’existeixen de més problemàtics, com el de la televisió pública valenciana. Ahir es va anunciar que acomiada el 75 per cent de la seva plantilla de 1.700 treballadors, és a dir 1.300 seran víctimes d’un ERO terrible. La causa no té una explicació gaire complicada: el deute que arrossega aquesta televisió autonòmica és d’1 milió d’euros per cada treballador acomiadat, és a dir uns 1.300 milions. Ara funcionarà amb 400 persones, si no és que els que se’n van aturen els programes i apaguen el senyal, com va succeir ahir.

El problema dels forats és que si no es tapen a temps, cada vegada es fan més profunds, fins que es converteixen en llegenda perquè és impossible trobar un tap prou gran. Ho saben tots els que treballen a una brigada d’obres quan no poden arranjar un forat a l’asfalt d’un carrer.

Les televisions autonòmiques semblen condemnades a mort. Molta gent les considera un luxe innecessari. Aquesta és una percepció que també té l’origen en la irresponsabilitat política dels que les van crear per a ser instruments útils per al control de l’opinió pública.

La informació no és mai un luxe. La bona és una necessitat. Si els periodistes es converteixen en una espècie en perill d’extinció, qui informarà de la gestió de la crisi? Les xarxes socials?

Leave a Reply