Archive for agosto, 2011

Difícil, pero vale la pena

martes, agosto 30th, 2011

Esta tercera edición del Foro Menorca Illa del Rei se plantea un reto complicado: definir una hoja de ruta para conseguir la ansiada mejora del transporte aéreo. En los últimos diez años, la intensa reivindicación ciudadana ha provocado respuestas de las administraciones públicas, como fue la declaración de servicio público (OSP) en 2003 de los vuelos interinsulares, sin embargo el resultado ha sido insuficiente. La carencia de eficacia ha sumido la Isla en una sensación pesimista, como si no hubiera capacidad para conseguir avanzar en esta materia. Entre las leyes europeas de obligado cumplimiento, la rentabilidad de las compañías aéreas, las bonificaciones de un Estado acuciado por el déficit y que somos pocos, la ruta que hay que seguir para llegar a una meta concreta casi ni se vislumbra. ¿Hay que conformarse y aceptar que no somos capaces de conseguir la mejora que necesitamos? Es evidente que en un tema tan importante, que aglutina a toda la sociedad insular, la lucha no se puede pospone. Se trata de un elemento esencial para preservar una especie en peligro, la calidad de vida de los residentes, y de las aspiraciones económicas de la Isla.

Los organizadores del Foro han aceptado el reto de preparar el encuentro de mañana en la Illa del Rei, con ponentes de primer nivel. Del análisis deben nacer los objetivos realizables. En 15 años, apenas se ha modificado el número de pasajeros en los vuelos entre Menorca y Mallorca. 250.000 desplazamientos. ¿Cuánto dinero costaría que el precio del trayecto fuera de 30 euros? En el Foro y sobre todo después habrá que utilizar la calculadora, la imaginación y especialmente habrá que esperar el compromiso institucional para ser ciudadanos (de Balears) de primera.

LLibertat d’expressió i respecte

sábado, agosto 13th, 2011

A LA CONSELLERA DEL PSM, Maite Salord, no li agrada que el diari permiti a Juan José Gomila Félix publicar alguns articles d’opinió. No és l’única que pensa així. Hi ha persones que opinen que les crítiques a les idees nacionalistes que manté aquest articulista i la comparança que ha fet de l’annexió d’Austria per part de l’alemanya nazi el 1938 amb la que ell creu de la llengua catalana sobre els dialectes són idees que no s’hauria de permetre que s’expressessin en el diari. M’ha sorprès la carta de la consellera, perquè no es dedica a replicar amb arguments les idees que no comparteix i que l’ofenen sinó que qüestiona la llibertat d’expressió de l’articulista, “una llibertat d’expressió mal entesa”, comenta, i la responsabilitat del diari en donar-li veu. La consellera anticipa les explicacions -que ningú no li havia donat fins ara- sobre si el diari no es fa responsable de les opinions dels articles, i fins i tot pronostica que la seva carta tal vegada no serà publicada, cosa que està clar que no ha passat.

La carta de Maite Salord ha provocat molts de comentaris, però el diari no és un bloc com el seu on ella pot decidir les opinions que s’hi poden expressar o no. El respecte per la llibertat d’expressió passa per publicar les opinions, tan si ens agraden com no. El respecte es demostra acceptant que els altres tenen la llibertat d’escriure el que pensen, fins i tot quan es fa una interpretació històrica subjectiva per interpretar de forma personal les coses que passen. La diferència és important. Si algú hagués escrit que Maite Salord té una actitud nazi no s’hauria publicat en el diari. Ningú no li ha dit, però Maite Salord ho interpreta així. Es posa en el centre de la diana, pren una actitud protagonista, exagera i deforma una opinió aliena per qüestionar els criteris de respecte cap a la llibertat d’expressió que defensa aquest diari. És massa fàcil dir que quan els altres fan ús de la seva llibertat d’expressar-se en un mitjà de comunicació és una llibertat mal entesa, però quan ens afecta a algú de nosaltres què li diríem?, censura?.

El diari es fa responsable del que s’hi publica i intenta, tot i que ens equivoquem més d’una vegada, ser fidel a la seva funció social. És evident que això no significa que comparteixi les opinions de tothom que hi escriu. El que vol dir és que defensarem el dret que tenen Maite Salord i Juan José Gomila Félix a expressar les seves opinions amb llibertat.

LA PRESÓ
ha estat un dels temes informatius més destacats de les darreres setmanes. La intervenció crítica de la batlessa de Maó, Águeda Reynés, a l’acte d’inauguració ha aixecat molts de comentaris. La presó no agrada, el lloc on s’ha aixecat tampoc i fins i tot algú qüestiona la seva necessitat a Menorca.

La posició editorial d’aquest diari s’ha manifestat més d’una vegada. El primer valor és el respecte a la persona, també, o especialment, a aquella que està complint una condemna i a les seves famílies. Aquells que estan compromesos amb ajudar als presos mereixen tot el respecte i suport de la societat menorquina i aquestes setmanes segur que han patit i que hauran sentit menyspreada la seva vocació de servei. Tot i la nostra línia editorial, el diari ha publicat opinions i alguns articles molt crítics amb la ubicació de la presó i amb alguns dels polítics que estaven en el govern de les institucions durant els anys en què es van prendre les decisions. També aquest ha estat un exercici de llibertat d’expressió i de crítica.

NO TOT ÉS POLÍTICA
encara que hi hagi persones que interpretin les informacions sempre des d’aquesta òptica.

El debat sobre la situació econòmica de les institucions ha creat tensions. Els que han sortit diuen que no està tan malament i els nous gestors es queixen de què “no hi ha un duro”. En aquest debat no passa res que no fos previsible. Els antics, molts d’ells després d’anys en el govern, s’havien acostumat a fer equilibris i si haguessin governat els problemes econòmics semblarien més petits. L’oposició de llavors havia d’haver conegut com estava la situació de les administracions, de les que ha format part, com comentava Victoria Florit en el seu article d’ahir. La realitat però és que les administracions pateixen una precarietat econòmica que està afectant de forma molt important a entitats i col·lectius. Les queixes d’alguns polítics dels nous governs estan justificades. La situació de la Fundació de Persones amb Discapacitat de Menorca és un exemple molt preocupant. Que hi ha tres ajuntaments que no han pagat ni un euro de les aportacions compromeses amb aquesta entitat d’ençà 2008 quan es va constituir és un fet, no una interpretació.

Del debat sobre la precarietat econòmica n’han de sortir conclusions, és inevitable, i la més important que s’haurà d’imposar és l’austeritat.

Palabra de Rey

martes, agosto 9th, 2011

La Monarquía sigue siendo una de las instituciones que consiguen un aprobado de los españoles en las encuestas, como la Guardia Civil, el Ejército, las ONG, o las grandes empresas. Es curioso que los mejor valorados suelen ser los que menos hablan, los que mantienen la boca cerrada y escasean en declaraciones a los medios de comunicación.

Por tradición, los reyes hablan poco. Leen discursos institucionales que forman parte del protocolo y a los que cuesta vestirlos de interés periodístico, pero en general los monarcas se adaptan, con mayor o menor resignación, a su papel representativo.

Hubo un tiempo en que el Rey de España se tomó en serio lo de promocionar la economía española en el exterior. Incluso recomendó algún proyecto menorquín a inversores americanos, cuando, antes de la crisis, algunos ya estaban convencidos de que la Isla necesitaba “un empujón”.

Desde hace unos años, el monarca tiene una idea fija, que expresa con alguna frecuencia, que los partidos políticos, que junto a la prensa suspenden en todas las encuestas, no sean partidistas y compartan objetivos por el bien común.

El Rey no debe callarse, sino exponer un deseo que comparten la gran mayoría de los ciudadanos. Es una lástima que el deseo se contradiga con la realidad y que los partidos hagan oídos sordos a las palabras del Rey, que ofrecen una estrategia para defenderse del “ataque de los mercados”.

Al final, parece que le hizo más caso Hugo Chávez que los líderes españoles.