Demostrar la innocència

S’HA ESVALOTAT el galliner polític amb les informacions de “El Mundo” sobre la contractació de la dona del president del Consell per part d’una constructora que ha obtingut adjudicacions d’obres de la institució. No serà aquest el Watergate menorquí. Hi ha més salsa que peix. Anem per parts. La salsa: La dona del president és enginyera i va treballar un any a mitja jornada per a Construccions Olives assessorant en matèria de salut laboral. Cap problema. Té dret a treballar, com tothom. El peix: L’empresa obté diferents adjudicacions d’obres del Consell. S’ha produït un tracte de favor amb la intervenció de Marc Pons? No hi ha cap indici que ho faci pensar. Ni se li han adjudicat més obres que a altres empreses, ni el president ha intervingut en cap adjudicació i a més a l’obra més important a la que aspirava la constructora, el desviament de Ferreries, la seva oferta va ser refusada per baixa temerària, quan havia presentat el millor preu.

És saludable que la informació contrastada surti en els mitjans de comunicació i que incomodi el poder. El problema és que es “vengui” amb un tuf de corrupció o d’actuació mancada d’ètica. Llavors sembla que el polític afectat ha de demostrar la seva innocència perquè té la sensació que la societat, arran de la informació, ja l’ha considerat culpable. I en la maregassa tothom mira de pescar el que pot. Marc Pons ha posat els documents de les adjudicacions d’obres a disposició de la Fiscalia. Vull pensar que també dels periodistes, inclosos els de “El Mundo”, que sembla que no van ser convidats a la roda de premsa, un fet que permet a aquest mitjà mantenir el to de la denúncia.

Avui, amb les paraules constructora, polític i adjudicació d’obres es fa un còctel que tothom identifica amb el nom de “corrupció” i que no té gaire bon gust. Però Menorca i Mallorca no es troben en el mateix ‘bar’ i la “sobrassada connection” encara té denominació d’origen.

L’expressió de Marc Pons d’aquests dies no era la mateixa de quan va ser presentat candidat, carregat d’ànim i il·lusions. N’hi ha que pensen que passar aquestes experiències de sentir-se víctima d’una acusació injusta és un pas més en el camí de la maduresa política, de la pèrdua de la innocència, un valor del que sembla que un polític de professió està condemnat a desprendre’s.

No em preocupa la feina que fa la dona del president, sinó la del president. M’interessa més que es valori la seva gestió i també el control dels doblers públics. No puc entendre, per exemple, que els membres del Consell d’Administració d’Autoritat Portuària, del que forma part Marc Pons, cobrin més de 900 euros per assistir a una reunió de dues o tres hores.

D’INVESTIGACIONS
sobre la corrupció n’hi ha de tot color. Les judicials són avui les que marquen el ritme. A Menorca alguna n’hi ha hagut de prou interessant. Fa quatre anys, un equip de la Policia Judicial es va traslladar a l’Illa en una operació de la que mai s’han conegut els resultats. Es van punxar telèfons i algun regidor va aprofitar el moment per baratar de companyia i de nombre. Tal vegada és que hi havia una bona oferta. L’actuació judicial és preventiva, veurem si suficient.

Hi ha polítics que fan les seves pròpies investigacions. Com el president de Cantàbria, Miguel Ángel Revilla. És fumador i quan arriba al parlament sol deixar amagat mig puro a un racó d’una finestra, per recuperar-lo quan surt de la sessió. Feia uns dies que algú li aixafava el puro. Va encarregar al servei de seguretat una investigació i les càmeres van enregistrar el cap de l’oposició lluitant contra el consum de tabac del seu president. Al final pot afectar a un futur pacte de govern a aquesta comunitat autònoma. Són les conseqüències inesperades.

Leave a Reply