Archive for septiembre, 2010

Toni Nadal

miércoles, septiembre 15th, 2010

De Rafa Nadal s’haurà escrit gairebé tot. És el personatge del dia, després del seu gran èxit a l’Obert dels Estats Units. Tot i la merescuda fama, la seva vida privada es manté al marge, amb una discreció directament proporcional a l’actitud que ell manté davant dels mitjans, caracteritzada per la serietat, la professionalitat i una simpatia natural que captiva. El coneixem com esportista, que és el que importa, però un es demana si en la vida privada aplica els mateixos criteris que a la competició, és a dir si a la feina i a casa és o no el mateix. Record un reportatge d’IB3 en què el seu conco i entrenador, Toni Nadal, explicava què va fer quan Rafa aconseguia els primers èxits. Va telefonar a la Federació Espanyola i es va fer passar per periodista. Va demanar la llista dels campions d’Espanya dels darrers 50 anys i després es va reunir amb el jove Rafa i els seus pares. Els hi va llegir cada un dels noms dels campions i després els hi demanava: “El coneixes? Te’n recordes?”. Ells responien que no. Així els va demostrar que la fama és relativa i sobretot dura el que dura, sempre menys del que espera qui la desitja. Qui té un do ha d’agrair el regal i ha de donar el que té. Rafa Nadal és un ídol en aquest món de l’espectacle i del consum massiu d’entreteniment. Però a mi m’agrada veure’l quan acaba un partit i es posa davant de la càmera per dir que li ha costat molt, que el rival és molt bo i que intentarà millorar.

Fútbol electoral

sábado, septiembre 11th, 2010

Menuda jornada de emociones se prepara en Catalunya el 28 de noviembre. Montilla anunció ayer que ese día se celebrarán las elecciones autonómicas, coincidiendo con el partido entre el Barça y el Madrid. El resultado futbolístico no incidirá en el electoral, por cuestión de divergencia horaria. Si jugaran por la mañana, con la gente paseando hasta el colegio electoral y después hacia el estadio, sería distinto.

El presidente catalán ha propiciado que se mezclen ingredientes que deberían utilizarse para recetas distintas. Sin embargo en Catalunya los ánimos están tan tensos, por tantas polémicas, que se baten en el campo de los intereses políticos particulares y que después se internan por los extremos hasta poner en peligro ambas porterías, la propia y la de los otros. Para complicar esa dependencia sentimental, un ex presidente del Barça se vestirá de candidato independentista. Dispuestos a mezclar, a “remenar” las cosas, sería divertido que los candidatos políticos se disputaran el resultado jugando a fútbol, con ‘fairplay’ por supuesto, y que la gente votara para decidir si gana el Barça o el Madrid.  El problema es que al final la victoria podría ser para el árbitro. Alguien podría pensar también que la política es un juego y que el fútbol es un negocio. ¿O era a la inversa? Pues, venga, a votar y a jugar.