Una carta al director

Era molt jove, els primer anys d’Institut, i ja sabia que volia ser periodista. A vegades mires enrere i penses si et vas errar. Hi ha altres professions d’horaris més còmodes, que es paguen millor, que no et donen tants de maldecaps. Encara hi ha qui pensa que açò d’escriure ho pot fer qualsevol, que és una cosa dels afeccionats a les lletres, que sempre n’hi ha hagut i que mai se’ls hi ha fet massa cas. A jo no m’agradava només escriure, sinó que sempre he valorat altres aspectes del periodisme. La possibilitat de fer arribar una història real, amb persones de carn i os, que desperti la sensibilitat del lector, que emocioni, que et faci descobrir coses que mai t’hagueres imaginat, que t’ajudi a canviar la forma de ser i de pensar, que et permeti créixer… El periodisme és la millor de les professions. Qui té l’oportunitat de començar cada dia de bell nou a construir una història nova? Els periodistes mereixerien ser més valorats per la societat, tot i que els mateixos professionals ens hauríem d’estimar més la nostra professió i dignificar-la cada dia amb la nostra feina, sabent que només som intermediaris entre la informació i les persones, els que tenen el dret a rebre-la.

Però no només escriuen els periodistes. Ara m’ha tocat exercir la funció de director del diari i dels continguts de la televisió i del diari digital del grup Editorial Menorca. Una de les meves feines és llegir les cartes al director i decidir sobre la seva publicació. Hi ha molta gent que necessita escriure per explicar una cosa que li importa, que el motiva. Em mereix molt de respecte la persona que escriu i posa el seu nom a una carta al director. Em costa decidir no publicar una carta. La secció de cartes al director és sempre una de les més vives del diari. Moltes vegades hi ha gent que escriu dolguda per algun fet. I és positiu i necessari que els ciutadans s’expressin i critiquin les coses que no els agrada. Hi ha cartes i articles que toquen la fibra més sensible. M’he emocionat llegint alguns d’aquests escrits. Com el conte de Jordi Gutiérrez de diumenge de la setmana passada sobre com l’actitud d’una mestra d’escoltar una jove que estava tancada en si mateixa permet obrir el cor i tornar a mirar endavant amb la capacitat de descobrir les coses polides que mos esperen. Les cultures, la història, les persones, les idees, les crítiques i les felicitacions, els sentiments, moltes d’aquestes coses es descobreixen a la secció de cartes al director. Els mitjans són un mirall de la societat. M’agradaria que el nostre diari no només ens mostràs una bona imatge, sinó que des del respecte a la diversitat d’idees pogués ajudar a construir els nous camins que Menorca necessita. Per açò crec que els mitjans del nostre grup són una porta oberta a la societat d’avui.

Aquest diari digital és també una porta que permet la participació de tothom. Per tant una convidada a expressar les opinions i a saber escoltar les respostes. En definitiva, una intenció d’aprendre dels altres per poder millorar i créixer.

La porta, idò, la teniu oberta.

One Response to “Una carta al director”

  1. TONIA dice:

    m,agradería que sigui així, que no tenguis cap barrera en contra teu.

Leave a Reply